Clavé, Guimerà i l’autoestima

Enguany es commemoren els 200 anys del naixement de Josep Anselm Clavé i els 100 anys de la mort d’Àngel Guimerà; dues grans figures de la cultura catalana.

Clavé, per ser un dels principals impulsors del cant coral a Catalunya. El que va començar sent una associació formada exclusivament per a homes, els Cors de Clavé, es va convertir amb el pas dels anys en un moviment que aplega encara actualment centenars, de fet, milers d’homes i dones, nois i noies, nens i nenes que dediquen una part del seu temps lliure a cantar. Cors, corals, orfeons, caramelles, capelles... són algunes de les denominacions que tenen centenars de formacions musicals vocals esteses per tot el territori. Són poques les poblacions catalanes que no tenen entre el seu teixit associatiu una coral. De vegades, vinculades a l’Església, d’altres a un ateneu o a una escola o un institut... o amb entitat i personalitat pròpia. I això és així, en bona part, gràcies a la figura de Josep Anselm Clavé.

Per altra banda, fa 100 anys que va morir qui s’ha reconegut com un dels dramaturgs més importants i més populars que ha tingut Catalunya en tota la seva història: Àngel Guimerà. Les obres de Guimerà han estat representades centenars de vegades per molts dels grups de teatre amateur que hi ha hagut i que hi ha a Catalunya. Obres com Terra Baixa, La filla del Mar, Maria Rosa, La Festa del blat... no s’han deixat mai de representar des del moment de la seva estrena, a finals del segle XIX.

A Manresa, per recordar, homenatjar i divulgar la tasca d’aquests dos prohoms de la cultura catalana, un grup d’entitats culturals estem promovent al llarg d’aquest any tot un seguit d’activitats: xerrades, representacions teatrals, lectures dramatitzades, taules rodones, concerts, projeccions cinematogràfiques, exposicions... Una colla d’actes que es portaran a terme a Manresa i en algunes poblacions del Bages.

Seria important que des de les escoles i els instituts de Manresa, del Bages i de tot Catalunya es dediquessin algunes hores a donar a conèixer aquests i altres personatges que són part indissociable de la nostra història i de la nostra cultura. Si es pogués aconseguir, encara que fos una mica, segurament ajudaria a millorar la nostra autoestima, un sentiment que –ara per ara– no passa pels millors moments.