Ni col·laboració ni cooperació: supeditació

Tinc molt clar que la millor escola per a polítics, són els ajuntaments. Entrar en política com a regidor, després esdevenir alcalde i compaginar els càrrecs amb altres en algun consell comarcal o en una diputació, dona un aprenentatge i unes experiències que serviran per a càrrecs de major rellevància. De seguida es nota qui ha estat regidor o alcalde, quan negocies temes amb directors generals, secretaris o consellers. Això a l’àmbit català, però el mateix passa en l’àmbit de govern central. I no és només coneixement i experiència sinó respecte mutu, i treball de col·laboració i cooperació, no supeditació ni subordinació.

Faig aquesta introducció per deixar clara la immensa distància que separa el govern de la Generalitat, en mans d’ERC, del que va ser normal i habitual en temps del Tripartit, amb els presidents Maragall i Montilla, amb executius on hi havia diversos consellers que abans havien estat alcaldes: Siurana, Valls, Tura, Nadal, etc. La relació era entre iguals, sense supeditacions ni subordinacions. Tots teníem clar el nostre paper, i no calia imposar decisions perquè l’afany de resoldre problemes era mutu.

Les diferències amb els darrers governs, són abismals. No cal anar gaire lluny per exposar alguns exemples que em permetran visualitzar la crítica. Tenim sequera, amb greus afectacions a tots els sectors, fruit del canvi climàtic, per descomptat, però també conseqüència de no haver fet els deures quan tocava.

No és just que el Govern, comenci la casa per la teulada i imposi restriccions a tots els ajuntaments, amb un reguitzell d’exigències i sancions si no es compleixen. Mal inici, mal final. Ara mateix, després de diversos canvis de normes, passa la responsabilitat als ajuntaments de decidir quines piscines es poden acollir a un sistema de «refugis climàtics» i quines no. Tema resolt. Poques setmanes abans de l’inici de l’estiu, imposar als ajuntaments la regulació de milers de piscines privades, és inacceptable. Vull recordar que dels 947 ajuntaments, 700 no tenen ni policia municipal ni cos de vigilants. Com creuen que poden fer front a una qüestió com aquesta?

Però, encara no estava eixuta la tinta que el Govern ordenava disposar d’un pla de lluita contra els incendis forestals, com mesos enrere havia ordenat la d’un pla contra la sequera. Totes aquestes ordres i obligacions no van acompanyades d’ajudes tècniques ni de personal, imaginant que tots els ajuntaments van sobrats de personal i mitjans tècnics. Una mostra clara que qui ens governa, més ben dit que qui ens ha governat no coneix prou bé el país i les seves institucions. Tampoc ha estat al capdavant d’un ajuntament, de manera que els considera subordinats a la seva acció. Així, hem anat malament.

No estranyi a ningú el desig de disposar d’un president que hagi estat alcalde, i tingui en la seva manera de fer i actuar, el sentit de la col·laboració i cooperació, per a sumar esforços, distribuir càrregues i facilitar solucions. Aquesta, és la feina que espera fer Salvador Illa al capdavant del Govern, si el proper dia 12 aconsegueix suficient representació. Tinc clar que el país hi sortirà guanyant.