Les coses pel seu nom

Fer un «calvo» ja sé sap què és. Un gest indecorós fet amb la cara del cul que tot sovint ens vindria de gust fer si no fos que ens han dit que és de mal gust. Sí, però quan fas un «calvo» et quedes tan a gust... Fa pocs dies, ran de la celebració de la victòria del Bilbao a la Copa del Rei, es va fer viral un vídeo on una colla de seguidors que estaven de cara a la ria, en veure passar una barca de la guàrdia civil es giraven de cop respectuosament i saludaven coreogràficament amb el cul. Un gran «calvo». Fer un «Arrimadas» és fer veure que no has vist que ha arribat ningú i passar d’ella. A l’Arrimadas li passava sovint quan s’endinsava per la Catalunya normal amb intencions – sempre – de provocar. Fer un «Rajoy» és dir unes quantes coses, les justes i barrejades perquè no s’entengui res. I fotre’t un fart de riure. Fer un «Pujol» podien ser dues coses: Una saber-ho tot d’allà on arribaves i quedar-te amb el personal o, al contrari no voler badar boca de res que et demanessin deixant anar un lacònic i «Pujolià» «avui no toca». Fer un «Ayuso» és – entre moltes altres coses del seu repertori «faltón»- dir una cosa ofensiva podent defensar davant del jutge si cal que només has dit una cosa nutritiva i escaient com «me gusta la fruta». Això sí, ho has de dir «faltonament» i amb aires de «xoni poligonera» avançada si no, no s’entén. Fer una «Cup» és empatar fins i tot si ets imparell. Fer un «Xavi» és de les darreres que ens han arribat i crec que encara estem especulant com incorporar l’expressió als nostres dies. Dius que plegues, però que no ara sinó que plegaràs després i quan arriba el moment dius que et quedes perquè havies dit que plegaries abans però no pas ara. I de passada acapares tota l’atenció d’un dijous. Has d’entrenar-te molt i molt per fer un «Xavi» i que al final et deixin quedar i et surti bé la jugada sense haver guanyat res o, senzillament, saber combinar el teu al costat del president expert en fer un «Laporta» de tota mena. O sigui dir que no «estamos tan mal» mentre fas que l’orquestra segueixi tocant abans del naufragi. Ara bé, la darrera expressió de l’univers que ara mateix ens té a tots entre encongits i acollonits i expectants és fer un «Sánchez». La pregunta no és què farà demà el president sinó que deu estar fent ara mateix. Me l’imagino diumenge matí «moncloejant» en sabatilles de pensar, o de calcular si no és que ja ho té tot pensat o calculat o res de tot això. No descarto que al paio se li hagin inflat els pebrots. Recordo quan la política catalana deia sovint allò de «jugada mestra» i no en va clavar mai ni una de jugada. Déu meu, quina mandra Si fas un «Sánchez» o ets un «putu» pringat o ets el «putu» amo. La resposta demà.