Les comarques centrals ja tenen catàleg de paisatges

És el darrer dels set que el Departament de Territori va encarregar a l´Observatori del Paisatge de Catalunya

29.01.2016 | 12:36
La comarca del Solsonès

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya ha publicat l´inici del període d´informació pública del Catàleg del paisatge de les Comarques Centrals, després que hagi estat aprovat inicialment pel director general d´Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra. Una vegada aquest document s´hagi aprovat definitivament, Catalunya disposarà ja dels set catàlegs del paisatge que el Govern va encarregar a l´Observatori del Paisatge de Catalunya, un per cada demarcació territorial.

Els catàlegs del paisatge, previstos a la Llei 8/2005 de protecció, gestió i ordenació del paisatge, són els documents tècnics que determinen la tipologia dels paisatges de cada zona, els seus valors i estat de conservació, els objectius de qualitat que han de complir i les propostes per assolir-los.
Així, aquests documents serveixen de suport a la planificació territorial i urbanística, alhora que poden constituir la base per a campanyes de sensibilització ciutadana i d´educació escolar o ser útils en la definició d´estratègies sectorials.

Actualment estan aprovats els catàlegs de les Terres de Lleida, del Camp de Tarragona, de les Terres de l´Ebre, de les Comarques Gironines, de la Regió Metropolitana de Barcelona i de l´Alt Pirineu i Aran, tots ells consultables i descarregables a la web de l´Observatori.

Les Comarques Centrals: un espai rural amb un ric patrimoni industrial

El Catàleg del paisatge de les Comarques Centrals abasta les comarques de l´Anoia, el Bages, el Berguedà, Osona, el Moianès i el Solsonès. Igual que la resta d´àmbits territorials, les Comarques Centrals es caracteritzen per la presència d´importants escenaris amb valor natural, estètic, històric i productiu.

Destaca sobretot per uns escenaris estructurats pels rius Llobregat i Ter i presidits per nombroses colònies industrials i fàbriques de riu. En concret, hi ha deu trets que defineixen, principalment, el caràcter paisatgístic d´aquest àmbit funcional territorial:

1. El conjunt d´altiplans separats per conques: els tres Replans del Berguedà, del Solsonès i del Lluçanès, Costers de la Segarra i Moianès.
1. El mosaic agroforestal: boscos d´alzines i roures alternant amb camps de cereals.
2. Els masos i construccions rurals: presents als replans i a la Plana de Vic, així com les cabanes de vinya i les tines (Sant Llorenç del Munt, Moianès).
3. Les construccions defensives, castells i torres: al Pla de Bages, a les Valls de l´Anoia o a la Plana de Vic, entre d´altres.
4. Els patrons d´assentament i nuclis de població singular: nuclis de creixement lineal (Hostalets de Balenyà), de muntanya pirinenca (Castellar de n´Hug), de colònies industrials (L´Ametlla de Merola, Cal Rosal) o en l´entorn agroforestal (els Prats de Rei, Folgueroles).
5. Els fons escènics configurats per les muntanyes emblemàtiques: Pedraforca, Sant Llorenç o Montserrat, entre d´altres.
6. El patrimoni industrial i miner: capçaleres del Llobregat, Replans del Berguedà, Conca Salina, Plana de Vic.
7. Els espais naturals emblemàtics: el Montseny, Montserrat, el Cadí-Moixeró, el Port del Comte.
8. La xarxa fluvial: té com a eixos vertebradors el Ter, el Llobregat, el Cardener i l´Anoia
9. Les infraestructures: l´A-2, l´Eix Transversal (C-25) o l´Eix del Llobregat (C-16).

Els usos del sòl predominants a les Comarques Centrals són el forestal (70,73%) i l´agrícola (26,37%), mentre que l´espai construït només ocupa un 3,02% del total. Les dinàmiques territorials mostren una tendència a l´estabilitat i a l´equilibri entre els diferents usos del sòl, tot i que les poblacions més properes a l´àrea metropolitana de Barcelona mostren un fort creixement que, en part, es destina a primera residència.

Pel que fa a les poblacions més grans de les Comarques Centrals (Manresa, Igualada i Vic), s´observa un fort desenvolupament de les àrees perifèriques, a l´entrada dels nuclis, on s´implanten zones industrials i comercials. Aquestes ciutats també mostren una certa tendència a la conurbació.

D´altra banda, les colònies industrials del Ter i del Llobregat estan transformant els seus usos. El Parc Fluvial del Llobregat ha ajudat a promocionar turísticament aquests espais, que comencen a considerar-se indrets per a segones residències. Les mines que ja no s´exploten, com les de Fígols, també estan adquirint nous usos lúdics i culturals. Finalment, molts habitatges tradicionals s´estan rehabilitant, tant per destinar-les a usos residencials com terciaris.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema