Un grup de científics del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) ha definit un índex que mesura la capacitat que té un bosc per fer front a pertorbacions naturals, ja siguin incendis, sequeres o ventades. Aquest índex, al qual han anomenat Índex de Persistència, es basa en la diversitat i abundància de trets que tenen les diferents espècies per respondre davant aquestes amenaces.

En l'estudi realitzat als boscos de la Península Ibèrica, han observat que les superfícies forestals que presenten varietat d'espècies -boscos mixtos- i aquells que estan formats per espècies no natives resisteixen millor que altres formacions forestals.

L'Índex de Persistència que han definit els experts del Centre Tecnològic es basa en la presència de determinades característique que els investigadors anomenen trets de resposta i que, tal com ha explicat Martina Sánchez-Pinillos, investigadora del grup del CTFC, "són les estratègies que tenen les espècies per resistir o recuperar-se després d'una pertorbació". Així, una bona capacitat de rebrotar, una escorça gruixuda o unes arrels profundes són alguns dels trets de resposta que podem trobar en les espècies forestals.

Quan el grup de recerca va aplicar aquest índex a les dades reals dels boscos de la Península Ibèrica i de les Illes Balears, a partir de les dades del Tercer Inventari Forestal Nacional, van observar que la capacitat de persistència dels boscos varia en funció de la combinació d'espècies que presenten. Els boscos formats per espècies no natives, com les plantacions d'eucaliptus, van mostrar un índex molt alt, és a dir, més resistència i capacitat de recuperació en comparació d'altres boscos, especialment els de pins o avets.

Els boscos amb barreja de varietats també presenten uns valors de persistència davant les amenaces bastant alts, atès que més riquesa d'espècies implica més varietat de trets de resposta. No obstant això, segons Sánchez-Pinillos, "hi ha un llindar a partir del qual afegir més espècies no implica una gran diferència en el nombre de trets, i la capacitat de resposta s'acaba saturant".

Aquest estudi pot arribar a ser una eina molt útil per a la presa de decisions en la gestió forestal perquè conèixer la persistència d'un bosc determinat pot ajudar a determinar quines són les actuacions que cal emprendre per assegurar que tindrà la capacitat de resistir o de regenerar-se després d'una pertorbació.

Amb tot, la investigadora de l'ens forestal puntualitza que no sempre tenir més diversitat d'espècies és la solució per a l'augment de la resistència dels boscos, perquè algunes d'aquestes espècies que no són autòctones de la zona són espècies invasives. Així, malgrat que provoquen un augment en l'índex de persistència d'un bosc, podrien tenir altres conseqüències negatives que cal valorar.

Els experts conclouen que, si bé l'índex dóna informació important per a la gestió forestal, cal combinar les dades obtingudes amb d'altres mediambientals i de gestió per tenir una idea més precisa de la vulnerabilitat dels boscos.