Pares del Solsonès rural clamen contra la «inequitat» de les beques escolars

Les famílies de les masies renuncien a ajuts si escullen una escola més propera però fora del seu municipi

08.02.2017 | 07:56
Imatge de l´escola de Navès, que pertoca per municipi als fills de Kleinrok

Un grup de famílies de Navès i Lladurs que viuen en masies allunyades dels nuclis de població se senten oblidades pel sistema de beques escolars i reclamen tenir dret a rebre els ajuts de transport i de menjador per raó geogràfica, tot i que no portin els seus fills a l'escola que els pertocaria per terme municipal. N'hi ha que es troben que al municipi on viuen hi ha escola, però els queda molt més lluny que la d'un poble del costat. Així ho exposa Anat Kleinrok, de Navès, que té un fill d'un any i una filla que fa P-5 a Montmajor, un poble veí del Berguedà.

«Per als alumnes que s'han de desplaçar perquè al municipi no tenen escola, el menjador és gratuït», concreta Kleinrok. «En el nostre cas, a Navès hi ha col·legi, però ens queda lluny, a molts quilòmetres de distància, i això ens obliga a portar els nostres fills a l'escola d'un poble del costat», defensa. Kleinrok reclama que es modifiquin les condicions de les beques, «tenint en compte la particularitat del territori de muntanya». Aquesta mare de Navès recorda que la beca menjador sí que la podrien rebre, però sempre que fos per raons socioeconòmiques.

Per sol·licitar qualsevol ajut escolar, les famílies s'han d'adreçar al consell comarcal corresponent, que són les administracions que els gestionen. «En el meu cas em trobo que porto la nena a una escola del Berguedà, i sóc del Solsonès», diu. «Però hauria de fer 26 quilòmetres més cada dia per dur-la a Navès», lamenta Anat Kleinrok. De moment -indica- no porta el fill petit a l'escola bressol perquè no li sortiria a compte.

Un altre dels pares que es troben en una situació similar és Daniel Rovira, de Lladurs, tinent d'alcalde del municipi. Lladurs es caracteritza per ser molt disseminat. «És a l'altra punta, acabaríem fent 23 quilòmetres per anar i tornar», detalla. Ell i la seva parella porten els fills a Solsona perquè la distància i la feina no els ho fan viable de cap altra manera . «Hem tingut la sort que allà hi viuen els avis i això ens ha estalviat el menjador», diu Rovira, que demana que s'estudiïn casos com el seu. «És un problema amb què s'han trobat altres veïns i en altres punts del territori», detalla Rovira.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema