No existeix món exterior més enllà del nucli antic de Solsona. Tot passa entre la plaça Major i la del Ruc, entre les melodies i coreografies populars dels Ballets i l´himne local cantat amb tota l´ànima mentre el ruc puja penjat a la Torre de les Hores. Als solsonins, i molts visitants, no els cal res més que ser en el lloc correcte i el moment adequat la nit de Carnaval. En família, en colla d´amics o amb l´autonomia del solitari que va amunt i avall buscant el millor racó per viure la disbauxa o fer-ne una foto. Tothom viu la nit solsonina com un esclat de bojeria. Amb l´arribada del rei Carnestoltes, la Bramada i del nomenament del Mata-Rucs d´honor la festa fa un salt i baixa a l´arena del carrer. Després de la gran rua de carrosses, els solsonins esdevenen aquí els protagonistes al voltant de les seves figures en els carrers estrets, que és el seu hàbitat natural. S´hi acosten per fer la gran gresca entre tots en un ritme frenètic que ja no para fins la matinada. La música omple fins a l´últim racó del carrer i la plaça, que és plena a vessar amb milers de caps de tants colors com comparses que es mouen com un sol cos al voltant de les figures, que a Solsona són tots Gegants. Cadascú te el seu preferit: la Vaca, els Ruquets, la Cuca, el Pop, el Xut, el Mocós, el Tòfol o la Draca, en funció dels rècords d´infantesa o els últims carnavals viscuts. Tothom té, però, devoció pel Gegant Boig i la Geganta Boja. La família des bojos són la imatge del que és el Carnaval de Solsona i per això els veïns adoren ser-ne els súbdits per uns dies. Els gegants giravolten mirant els solsonins amb ulls desorvitats i expressions grotesques que semblen emfotre´s de tot. I d´això és del que es tracta. Riure´s dels que manen, del veí i d´un mateix; moure els pits amb desvergonya i repartir plantofades a tort i dret amb les mans que voleien sense control. Rebre o ajupir-se amagat darrera el veí son les opcions... I arriba el moment de portar el ruc a la Torre de les Hores i tot és ja una devoció local. Emocions a flor de pell per viure un moment irrepetible pels solsonins que són bona gent. I mentre el ruc és alçat, cadascú canta, salta i es deixa mullar tant com se sent de la terra. En aquest punt, Solsona ja no té referències temporals ni espaials, és a la seva nit de Carnaval sota el seu ruc.