«La dansa i l’escriptura em van ajudar durant el tractament del càncer de mama»

Fa poc més de quatre anys, a Sònia Ortega li van diagnosticar càncer de mama. Des d'aquell precís moment la veïna de Sant Llorenç de Morunys va començar a escriure, una activitat que li va servir com a refugi durant les nombroses sessions de quimioteràpia i radioteràpia i la intervenció quirúrgica, la mastectomia. L'escriptura la va acompanyar durant tot aquest procés, com també la dansa i la natura. D'aquesta experiència va néixer el seu llibre «Entre el cel i la terra», un relat amb una «potent càrrega emocional», segons la mateixa autora. El pròxim 23 d'abril, coincidint amb la diada de Sant Jordi, el presentarà al seu mateix poble.

Quan va saber que tenia càncer?

El desembre del 2020. En la regla del novembre se’m van inflamar molt els pits, sobretot el dret. Vaig esperar-me uns 15 dies a veure si en el període d’ovulació tornava a la normalitat i al no ser així vaig anar al metge de capçalera. Llavors, em van fer diverses proves i, gairebé un mes després, em van dir que tenia càncer de mama.

Com va ser el tractament?

En un mes i mig em van confirmar que el càncer estava localitzat. El tractament va arribar molt ràpidament i vaig començar amb la quimioteràpia. La particularitat del meu procés va ser que també em van trobar càncer en l’altre pit, de manera que primer vaig rebre el tractament per un pit i després per a l’altre.

Quant de temps va durar?

Un any i mig, aproximadament. Mentrestant, em van operar, em van fer la mastectomia, em van treure un pit sencer i un tros de l’altre. Posteriorment, vaig haver de fer radioteràpia. Hi ha dones que s’estalvien alguns passos del procés de cura, però jo ho vaig haver de fer tot, per això vaig tenir un tractament més llarg.

Com va afrontar la malaltia a nivell psicològic?

Em vaig recolzar molt en l’escriptura i en la dansa. Un cop vaig saber que tenia possibilitats de sobreviure m’ho vaig agafar amb moltes més ganes. Al principi, m’ho vaig prendre amb molta serenor, però també tenia molta por. Sento que la meva fortalesa m’ha ajudat molt.

Viure a Sant Llorenç de Morunys, un poble petit, va fer més difícil o la va ajudar en el procés?

Em va ajudar molt per diverses raons. Podia tenir el meu espai de solitud sempre que ho necessités, ja que visc en una casa molt propera al bosc. Podia triar si anar al poble i fer activitats o quedar-me a la natura. La natura em va acompanyar i ajudar molt durant el procés. D’altra banda, com que Sant Llorenç té pocs habitants i ens coneixem tots, quan es va saber tothom es va abocar molt i em van ajudar tant a mi com a la meva meva família.

En quin moment decideix escriure un llibre?

Des del primer dia que em diagnostiquen ja vaig escriure. Ho vaig fer sense plantejar-me la idea que pogués ser un llibre, però com que sempre m’ha agradat escriure, em va ajudar a anar redactant les meves emocions. Després de tres mesos ho vaig compartir per l’Instagram i vaig veure que a la gent li interessava. A partir d’aquí em plantejo fer alguna cosa més amb els escrits. Durant aquests anys, des del 2020, han passat altres coses a la meva vida i he anat deixant-ho apartat. No va ser fins que es va morir una amiga meva que vaig decidir posar-m’hi de veritat.

Què hi podem trobar en aquest llibre?

És un llibre intens per la seva càrrega emotiva i espiritual. A través d’una etapa fosca d'una persona es pot activar el seu sentiment d’autocompassió i amor. Penso que és la manera d’anar sostenint les coses que ens puguin passar al llarg de la vida. El llibre parla d’emocions, les meves percepcions i reflexions i, sobretot, d’on et col·loca la societat.

Es planteja escriure'n més?

Sí, en tinc un començat que es diu «Quadern de Dona». Tracta sobre la relació de la dona i la natura. El tinc començat, però ara faig una aturada per centrar-me en el del càncer de mama, «Entre el cel i la terra». de mama, Entre el cel i la terra.

Subscriu-te per seguir llegint