Suspès sobre les aigües del Tajo, el pont 25 d'Abril va celebrar dissabte 50 anys convertit en un símbol del desenvolupament de Lisboa i en testimoni omnipresent de la història política de Portugal, plasmada fins i tot en el seu nom.
Aquesta construcció de més de dos quilòmetres de longitud, germana bessona de l'icònic Golden Gate de San Francisco i que uneix Lisboa amb el marge sud del riu Tajo, va tenir un paper clau per impulsar el creixement de les localitats situades en aquesta zona.
Cap turista es perd la visita a aquest impressionant pont, que s'alça a 70 metres sobre el nivell de l'aigua i és vigilat pel Crist Rei d'Almada, monument similar al Crist Redemptor de Rio de Janeiro construït per agrair a Déu que deslliurés Portugal de participar a la Segona Guerra Mundial.
Creuar el pont al capvespre ofereix una de les millors panoràmiques de Lisboa, amb el característic clac dels cotxes quan passen per les reixetes metàl·liques del tauler com a banda sonora.
L'encant de la construcció li va permetre fins i tot liderar el 2014 la classificació dels ponts més bells d'Europa que estableix l'organitzadora de viatges European Best Destinations.
La història del pont 25 d'Abril, que es va obrir al trànsit el 6 d'agost del 1966, es va començar a forjar a final del segle XIX: la primera proposta ferma data del 1876, quan l'enginyer Miguel País va suggerir la construcció d'un pont mixt, per carretera i ferrocarril, entre Grilo i Montijo.
La necessitat de millorar les comunicacions de la capital portuguesa i les oportunitats que oferien les zones al sud del Tajo van motivar diversos enginyers i empreses a seguir presentant propostes durant diverses dècades, fins i tot una que apostava per construir un túnel en lloc d'un pont.
Però la construcció de l'obra no va arribar fins als últims anys del règim dictatorial d'António d'Oliveira Salazar, quan es va posar en marxa un projecte que "va marcar la història del país", explica la investigadora Ana Saraiva, de l'Arxiu Municipal de Lisboa, que exhibeix una exposició sobre el pont.
El concurs va ser adjudicat a un consorci liderat per la nord-americana United Steel Export Company, la mateixa que tres dècades abans havia signat l'obra del Golden Gate, i la construcció va tenir un cost proper al milió d'euros, un desemborsament enorme per a aquella època.
La companyia va decidir dotar el pont lisboeta d'una estructura similar i del mateix to vermellós perquè la imponent figura de ferro destaqués sobre el blau del cel i de les aigües del Tajo, una estampa que s'ha convertit en una de les principals imatges associades a la ciutat de Lisboa.
"Va permetre sobretot al marge sud un desenvolupament enorme quant a urbanisme i construcció. Es van construir habitatges, i moltes persones que vivien a Lisboa es van mudar a l'altra banda perquè era més barat. En l'economia també va revolucionar el transport de mercaderies", assenyala Saraiva.
Com a símbol del règim, va ser inaugurat com a pont Salazar, i 10 anys després va canviar de nom per retre homenatge a la Revolució del 25 d'Abril del 1974, que va restaurar la democràcia.
Tot i que el projecte original havia d'acollir una línia ferroviària, fins a la dècada dels 90, el govern portuguès no va elaborar un pla amb el qual renovar la part inferior per albergar les vies del tren.
L'Expo'98, que va impulsar la modernització de Lisboa, va representar l'oportunitat per intentar alliberar la congestió del pont amb el nou i immens pont Vasco da Gama. Per costejar-lo, el govern va incrementar les tarifes del peatge el 50% al pont 25 d'Abril, cosa que va provocar un aixecament popular que va bloquejar el trànsit i va acabar amb càrregues policials i desprestigi polític.
Tanmateix, el pont 25 d'Abril continua sent el principal punt d'accés a la capital des del sud, i són freqüents les cues per accedir-hi, així com les protestes respecte a l'import dels peatges .
