França: Les grutes de Bétharram, amb barca

Allí on els Pirineus suavitzen els relleus per donar pas a les valls, en el lloc on el curs del riu Ousse divideix els departaments de Pirineus Atlàntics i Alts Pirineus, a la regió francesa de Nova Aquitània, trobem l’entrada de la cova subterrània més extensa de França i la segona del continent europeu.

Una sèrie de grutes que ens transporten a un món extraordinari, a una profunditat de vuitanta metres sota el nivell del mar, malgrat trobar-nos al costat de la serralada. Una experiència que promet ser inoblidable…

A un pas de Lorda

El triangle de territori francès que formen les poblacions de Pau, Tarbes i Lorda és on centrem les nostres mirades per descobrir una meravella geològica que és tota una atracció del sud del país veí.

A tan sols vint minuts per carretera del santuari de Lorda, un dels llocs de veneració de la Mare de Déu més importants del món, al qual acudeixen cada any milers i milers de persones en pelegrinatge o com a simples visitants, es localitza l’accés a una sèrie de grutes que ja van ser descobertes a principis del segle XIX, encara que no va ser fins a inicis del següent quan es van obrir al públic.

Va ser gràcies a l’impuls de Léon Ross, un pintor i fotògraf nascut a Saint-Malo, descendent de corsaris i establert a Lorda, que es va donar un impuls decisiu a les últimes exploracions de la cova i als primers condicionaments tant de la gruta com dels exteriors.

La construcció, per part seva, d’una planta elèctrica va ser una de les fites decisives que va permetre l’accés i la visita d’aquest conjunt subterrani.

Des de llavors, i ja són quatre generacions, la família Ross ha continuat la labor de Léon amb contínues millores a les instal·lacions, com la construcció d’un túnel de sortida per evitar remuntar de nou el desnivell, la posada en marxa d’una embarcació, el tren que permet no haver de recórrer els últims sis-cents metres a peu, i l’adequació de l’entrada a la primera planta amb una rampa, perquè hi puguin fer la visita persones de mobilitat reduïda.

Aventura a tres velocitats

Arribar al punt on hi ha les grutes de Bétharram, malgrat trobar-se en un sector netament pirinenc, és fàcil tant si s’hi va des de França com des d’Espanya. En el primer cas, es tracta d’una excursió recurrent per als habitants del sud del país, i les bones comunicacions que hi ha han facilitat la seva popularització; en el segon cas, la presència del pas fronterer del port de Portalet afavoreix també que siguin freqüents els viatges programats fins a aquesta destinació.

Situades les grutes en una zona on s’ha desenvolupat de manera destacada el turisme lligat a la naturalesa de l’entorn, no és d’estranyar que aquí hi puguem trobar una oferta nombrosa d’allotjaments de tota mena.

Bétharram és una atracció en si mateixa, però molts visitants que van a altres centres turístics d’aquests departaments francesos també aprofiten l’ocasió per conèixer aquest tresor natural que ens encamina cap a les entranyes dels Pirineus.

La cova es compon de cinc plantes, que es recorren en una visita d’aproximadament una hora i vint minuts. En primer lloc, una marxa a peu ens condueix a les diverses sales i diferents nivells en els quals podrem admirar un gran nombre de formacions, com les inconfusibles estalactites i estalagmites. Posteriorment ens espera l’avenc, al qual es descendeix per començar la navegació subterrània amb barca, seguint un riu a vuitanta metres sota el nivell del mar, i l’experiència finalitza en prendre un petit tren turístic que ens retorna a l’exterior després d’un tram de vuit-cents metres.

Una autèntica aventura sota les muntanyes, de gairebé tres quilòmetres en total, que no sols ens portarà a descobrir aquest singular lloc geològic, sinó que a més ens sorprendrà amb la curiosa particularitat d’entrar en el departament dels Pirineus Atlàntics i sortir en el d’Alts Pirineus.