10 de agost de 2012
10.08.2012
40 Años
40 Años

Excavacions a l'Abric Romaní: en busca de restes neandertals

El jaciment de Capellades dirigit per l'arqueòleg Eudald Carbonell celebra enguany el seu 30è aniversari

10.08.2012 | 14:35
L´arqueòleg Eudald Carbonell i el seu equip treballen en la trentena campanya d´excavació a l´Abric Romaní de Capellades.

El jaciment arqueològic Abric Romaní de Capellades ha començat la campanya d'excavació estiuenca aquesta setmana. El seu director, l'arqueòleg Eudald Carbonell, s'ha proposat enguany estudiar el nivell P amb l'objectiu de trobar noves dades que expliquin la conducta dels neandertals a Europa. En concret, Carbonell ha assenyalat que la campanya es proposa estudiar com aquests homínids utilitzaven l'espai domèstic. Enguany el jaciment compleix 30 anys sota la direcció de Carbonell que ha explicat a l'ACN que les troballes que recorda amb "especial il·lusió" són les que han descobert eines de fusta, "com per exemple un arbre que feia de banc o també uns pals que utilitzaven per construir cabanes".

L'Abric Romaní és una balma que s'obre dins la cinglera del Capelló. Es tracta d'un jaciment arqueològic del paleolític que des de l'any 1983 es troba en procés d'excavació en diverses campanyes dirigides per l'arqueòleg i director de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), Eudald Carbonell.

Aquesta excavació forma part del projecte de recerca reconegut per la Generalitat de Catalunya sota el nom 'Abric Romaní - Cingles del Capelló (2010-2014)'. Segons ha explicat Eudald Carbonell, l'objectiu d'enguany és excavar en extensió el nivell P amb una cronologia d'uns 55.000 anys d'antiguitat. D'aquesta manera, es podran obtenir noves dades sobre les estratègies de subsistència i les formes d'ocupació de l'espai dels grups neandertals que van habitar el nord-est de la península ibèrica en aquella època.

Els treballs d'excavació del jaciment són pioners dins el camps de la ciència arqueològica i han permès situar l'Abric Romaní com la clau per conèixer com vivien els neandertals entre 75.000 i 40.000 anys enrere.

Gràcies a les descobertes que s'estan efectuant al jaciment és possible reconstruir paleoetnogràficament el modus vivendi d'aquestes comunitats caçadores recol·lectores i documentar aspectes fins ara desconeguts que permeten caracteritzar molt en profunditat l'espècie neandertal, així com les diverses interaccions d'aquesta amb el medi natural en què va viure. Segons Carbonell, per primera vegada s'ha pogut determinar acuradament en els grups neandertals les estratègies d'ocupació, l'estructuració de l'hàbitat, les estratègies de subsistència o la tecnologia del foc i dels instruments.

Precisament pel director del jaciment, l'Abric Romaní és destacable sobretot pels fogars que s'hi ha trobat, "un element importantíssims per explicar com organitzaven la vida i l'espai aquests homínids". D'altra banda, també s'hi ha trobat diverses eines de fusta "que complementen la visió dels neandertals". A través d'aquests descobriments, Carbonell ha explicat que com a estudiós "estic realment interessat en trobar a través de la seva conducta quina intel·ligència van desenvolupar els neandertals".

Els objectes de fusta són elements "molt valuosos" per explicar la conducta d'aquests homínids

Carbonell ha destacat l'Abric Romaní per la seva importància com a lloc "ideal" de pas entre el litoral i la depressió central. Tot i les diferents troballes que s'hi ha anat realitzant durant aquests anys, el director de l'excavació ha assenyalat que "ens agradaria molt que alguna vegada sortís alguna resta neandertal". A diferència del jaciment d'Atapuerca, a l'Abric Romaní mai s'hi ha trobat restes d'aquests homínids.

Durant les trenta campanyes a l'Abric Romaní, Carbonell recorda que li va fer "molta il·lusió" trobar eines de fusta. En concret, es va descobrir com els neandertals van utilitzar un arbre per fer-lo servir com un banc. Aquesta troballa, segons Carbonell, "ens explica en part com estaven organitzats els neandertals i es dedueix que van haver de tallar l'arbre, traslladar-lo i finalment va ser utilitzat com a mobiliari domèstic". "Un detall que ens indica el grau de complexitat de la gesta", ha afegit l'arqueòleg.

Eudald Carbonell també ha recordat una altra de les troballes interessants del jaciment quan es va descobrir uns pals que els homínids utilitzaven per construir les cabanes que situaven dins l'abric. Es tracta d'uns bastons de quatre o cinc metres que es col·locaven a mode de les cabanes que podien construir els indis americans. Els dos descobriments "són significatius per a l'explicació de la conducta d'aquests grups", ha afegit.

Carbonell ha explicat que tot i que en un primer moment es pensava que l'abric tindria un recorregut "determinat", l'últim sondeig que s'hi ha practicat ha revelat que "encara queden més de 30 metres de nivell". "Jo d'aquí uns anys em jubilaré però és probable que durant tot el segle XXI s'hi continuï excavant", ha afegit.

Sobre el programa 'Sota Terra' de TV3 que ell mateix protagonitza, Carbonell ha destacat que es tracta d'una experiència "molt interessant d'entreteniment i amb base científica i social per incorporar la gent jove a l'estudi de l'arqueologia". A més, per Eudald Carbonell també és una manera d'"ensenyar" la història de Catalunya a través de l'arqueologia i mostrar els diferents indrets que hi ha al país. L'arqueòleg confia que el programa continuarà

Un jaciment obert al públic

Coincidint amb els treballs arqueològics que s'allargaran fins el 31 d'agost, el jaciment estarà obert al públic amb entrada lliure fins el 30 d'agost.

A la campanya, en total hi participen una trentena de persones, majoritàriament personal investigador i doctorands de l'IPHES. A més, l'excavació també compta amb tres estudiants del grau en història de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, tres estudiants d'Història de la Universitat de Barcelona, una investigadora de la Universitat de Firenze a Itàlia, una estudiant del grau en Geologia de la Universitat de Barcelona, un altre de la Universitat Autònoma de Madrid que prepara la seva tesi, un estudiant tunisià de doctorat i dos alumnes d'Història de la Universitat de Sevilla.

Eudald Carbonell va néixer a Ribes de Freser el 1953 i és arqueòleg, antropòleg i paleontòleg. És doctor en Geologia del quaternari per la Universitat Pierre et Marie Curie i en Història per la Universitat de Barcelona. El professor d'Eudald Carbonell, Eduard Ripoll ja va treballar en aquest jaciment als anys 50. Carbonell relata com ell, "des de sempre", havia vist l'Abric Romaní com una possibilitat de treball "per al meu futur". "Va ser a l'any 1983 quan vaig demanar formalment poder-lo començar a excavar i des de diferents associacions, instituts i universitats del territori ho vam poder tirar endavant", ha afegit.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook