Blai Paco, el darrer president de la patronal anoienca Unió Empresarial de l'Anoia, deixa el càrrec definitivament en l'assemblea de demà, dijous. Joan Domènech el rellevarà. A final d'agost, la seva sortida va sorprendre, perquè no acabava el mandat. Però ell considera que amb els 5 anys de presidència de l'entitat ja ha complert el seu projecte.

Deixa el càrrec un any abans de finalitzar el mandat. Quins han estat els motius que li han fet prendre aquesta decisió?

El meu compromís en agafar el mandat el 2013 era per dos anys, però el 2015 tot estava molt tendre encara. Em vaig presentar amb un compromís de dos anys més, però és molt difícil trobar el moment per deixar-ho, entre altres motius, per no dificultar les accions de la UEA. El fòrum i el sopar anual marquen esdeveniments molt importants dins l'agenda de l'entitat i la idea era deixar-ho després del sopar.

Ha estat una decisió consensuada? Unilateral?

Ha estat una decisió difícil, unilateral i molt meditada. Tot i haver tingut l'escalf de la junta de l'entitat per continuar, el meu objectiu era complir un mandat i m'hi he estat 5 anys. Penso que tot el que podia aportar a l'entitat ja ho he aportat i ara és el moment de passar el relleu. Encara que sigui una decisió ferma, no vol dir que d'alguna manera no hi hagi un dol quan l'executes. Vull dir que representar la UEA és quelcom molt atractiu i costa renunciar-hi. És un voluntariat, t'hi deixes la pell. Tot i que no sempre hagi estat un plaer, sempre ha estat un honor.

Li hauria agradat acabar de confeccionar la tercera entrega d'Empresa i progrés?

Ser president de la UEA ha estat una experiència espectacular per a mi. Lògicament m'agradaria formar part de la realització del tercer fòrum d'Empresa i Progrés, del sopar del 2019... Però les motivacions per deixar-ho estan molt clares, crec en la renovació i en el tancament de les etapes. No ens podem quedar enganxats als càr-recs, han d'arribar noves persones i més en un càrrec com aquest. Penso que hi ha d'haver una renovació fluida.

Considera que deixa una mica orfe el full de ruta que es van proposar des de la patronal ara farà cinc anys?

Crec que no. El full de ruta es va engegar el 2013. Dos anys més tard es va renovar mínimament la junta i, de fet, tota la junta del 2015 continua el full de ruta que vam engegar. L'únic que marxa sóc jo. És un projecte treballat en equip. Quins elements i valors considera haver inoculat al teixit empresarial anoienc i a la UEA des de l'inici de la seva presidència?

Bé, vam començar generant motivació, il·lusió i optimisme. Cal recordar el context, ja que el 2013 ens trobàvem en plena crisi. Durant aquest període, la UEA ha estat oberta a totes les inquietuds, vinguessin d'on vinguessin. Hem practicat l'escolta activa organitzant fòrums sectorials i territorials, creant escenaris on l'empresari es pogués expressar. El fòrum Empresa i Progrés n'és un exemple. L'empresariat sempre ens ha agraït el fet d'organitzar taules sectorials on conèixer la competència i poder desenvolupar projectes conjuntament. L'objectiu ha estat generar una cultura empresarial motivada, oberta, optimista i amb ganes de col·laborar i multiplicar-se. Sense pors.

I quins han estat els més difícils de treballar?

Per a mi, la part més difícil d'entomar ha estat la que té a veure amb els que no entenen la feina que fa la UEA o que no valoren el treball d'un lobby o una patronal. Un altre dels objectius del full de ruta va ser generar un prestigi a l'entitat. La nostra quota és extremadament baixa, des de 50 euros el trimestre. Amb la feina que fem, les hores que hi dediquem, els esforços de comunicació per donar a conèixer el compromís social del projecte, quan algú em pregunta quin és el retorn que li produirà aquesta inversió, la pregunta em fa mal. El projecte de la UEA és per al desenvolupament econòmic de la comarca, en comú.

Si tingués una vareta màgica i una sola oportunitat per fer-la servir, amb què hauria equipat l'Anoia de facto?

A hores d'ara, el gran projecte pendent per a l'Anoia és el tren gran. Actualment, el talent va molt buscat i disposar d'una eina que ens comuniqui amb Barcelona és essencial. Tot i que com a territori t'exposes que gent d'aquí hi vagi a treballar. Per millorar, ser més competitius i atraure el talent de Barcelona cap aquí t'hi has d'arriscar. És el context contrari al que passava al segle XIX quan a Igualada ja li estava bé que el tren passés per Manresa i no per Igualada, per no haver de patir les dificultats del mercat laboral d'aleshores.

Tractar el teixit empresarial des de tots els actors socials, des de les escoles fins a l'administració. Va ser un enfocament pioner a l'Anoia?

La col·laboració público-privada l'hem tingut sempre molt clara. La UEA actua de lobby i, com a tal, cal fer arribar les necessitats a l'administració. Nosaltres ens hem d'entendre amb els que manen. A vegades s'ha tingut la visió que calia fer un rol d'oposició i nosaltres no som polítics, no fem oposició. D'altra banda, hem treballat el cercle virtuós de la visibilitat, un cicle centrat en els joves, per donar-los a conèixer les especialitzacions tècniques del territori, perquè el jove vegi que el territori li genera oportunitats, tractant d'evitar així que hagi de marxar a fora. És un enfocament que busca lligar la formació local a l'activitat local a través de mòduls superiors de formació, especialitzats.

Seguirà amb les seves activitats a Intarex?

I tant. Quan vaig comunicar al meu personal d'Intarex que deixaria el càrrec de la UEA em van ploure les felicitacions. Un dels motius principals de delimitar el mandat a la patronal anoienca també ha estat aquest, dedicar-me de nou, plenament, a la meva empresa. En soc el gerent.