El ple de l'Ajuntament d'Olesa va aprovar dijous una modificació del pressupost municipal del 2019 per fer front al pagament de dues actuacions d'expropiació de ter-renys que tenen un valor total de dos milions d'euros. La despesa més important, de prop d'1,5 milions d'euros, és per donar compliment a una sentència referent a terrenys del sector de les Planes.

La segona, de 517.000 euros, per expropiar un solar del carrer d'Alfons Sala que el nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) qualifica com a espai per fer-hi una plaça, però en el qual actualment, i mentre no s'aprovi definitivament el nou planejament, s'hi podria construir.

El pagament de les Planes, segons ha explicat el govern, es deu a una actuació del 2009, quan el Bloc Olesà, partit que ara governa, no tenia representació a l'Ajuntament. La sentència és ferma i va complir un conveni que es va establir entre l'Ajuntament d'Olesa i els propietaris del sector.

L'alcalde i responsable d'Urbanisme, Miquel Riera, va voler deixar clar que l'expropiació que ha de pagar l'Ajuntament d'Olesa, per valor pràcticament d'1,5 milions d'euros, no ha estat una decisió presa pel consistori actual, sinó que es deriva d'un conveni urbanístic signat el novembre del 2009 del govern de l'aleshores govern tripartit format per PSC, CiU i Entesa dels Olesans.

Segons va detallar, el 30 de novembre del 2009 l'Ajuntament signa un conveni urbanístic amb la propietat dels terrenys, que entre altres coses comporta programar el sector i que esdevingui sòl urbanitzable, i «augmenta el sostre edificable per passar de 75 a 138 habitatges». A canvi, en l'esmentat conveni la propietat manifesta la voluntat de cedir anticipadament a l'Ajuntament 14.720 m2 de sòl lliure de càrregues que el Pla General qualificava d'equipament, reservant-se el dret de gaudir l'aprofitament que li correspongui dins el sector. La cessió anticipada es formulava i tramitava simultàniament en un expedient d'ocupació directa, i es marca que s'efectuaria amb caràcter irrevocable. L'ocupació directa es va fer efectiva, sobre el paper, el 28 d'octubre del 2010, però, de manera efectiva i material, l'Ajuntament no va arribar a ocupar els terrenys. Miquel Riera va recordar, en aquest sentit, que era una època de crisi en la qual difícilment es podia tirar endavant el Pla Parcial.

En data de 28 de gener del 2015, transcorreguts quatre anys de la formalització de l'ocupació directa i d'acord amb el que marca la llei, la propietat reclama per la via legal que els terrenys cedits a l'Ajuntament han de ser expropiats, i, per tant, que l'Ajuntament els ha de registrar i pagar per ells.

El 4 de març del 2015, el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 2 de Barcelona dicta sentència en la qual s'estima el recurs interposat per la propietat contra la inactivitat de l'Ajuntament per no inscriure en el Registre de la Propietat l'aprofitament urbanístic corresponent a les finques objecte d'ocupació directa i condemna l'Ajuntament que, sense més demora, inscrigui les finques. L'agost del 2015 s'inicia l'expedient per fixar el preu de l'expropiació (expedient de preu just).

Inicialment el Jurat d'Expropiació de Catalunya (JEC) fixa el preu de l'expropiació en 702.000 euros, preu que recorre la propietat, que reclama més de dos milions d'euros. El JEC estima parcialment el recurs de la propietat i finalment fixa el preu en 1.432.000 euros. L'Ajuntament decideix portar aquesta decisió als jutjats, que en data 3 de juliol del 2018 inadmet el recurs formulat.