Fa deu anys, sis professionals amb els seus estudis i feina al barri del Rec van creure que un nou pla urbanístic que s'estava elaborant feia perillar la supervivència dels carrers i edificis que caracteritzen el sector. Amb la idea de preservar el patrimoni industrial dels darrers segles, va néixer una proposta de portar pop up stores (botigues efímeres) al Rec. Van començar amb set espais, i deu anys després n'ocupen més de 60 amb una vuitantena de marques que hi volen ser. Marina Iglésias, fa deu anys dedicada al món editorial, és una d'aquestes sis persones que van fer néixer el Rec.0. I una dècada després les fàbriques continuen dempeus i el Rec.0 ha estat un dels èxits de públic més grans de la ciutat. En el moment més àlgid de l'activitat industrial, al barri hi havia més de 250 empreses adoberes, i ara n'hi ha 28.

Fa deu anys com es veia el bar-ri del Rec?

Ens vam ajuntar amb la idea de fer una cosa puntual, per donar a conèixer la realitat del barri del Rec. Volíem des de l'inici que fos efímer. En molt pocs dies vam tenir un espai compartit per acollir 7 marques. A la propera edició, hi haurà 60 fàbriques i 80 marques. La primera edició vam tenir 8.000 persones, i va ser un èxit. Les marques tenien els magatzems carregats, amb grans estocs, era l'inici de la crisi, i al Rec hi van trobar un lloc interessant per reduir estocs en un espai amb un patrimoni industrial i cultural A l'edició següent, el nombre de marques presents es van doblar i els visitants es van triplicar.

I les grans marques els han fet confiança.

Hem tingut un creixement important, però bastant gradual. Cada edició n'hem anat incorporant. El que ens trobem és que quan una marca entra ja no marxa, molts cops. Les marques veuen que la proposta els funciona, dos cops l'any es poden treure producte i decideixen seguir. Com que moltes segueixen, s'ha anat ampliant. En molts casos, el Rec ja figura en el seu pla per treure estocs. A nivel de marques, des de l'edició 0 fins a la d'ara, sempre hem intentant que vinguin grans noms, que són reclam, i, alhora, marques i dissenyadors emergents. En la primera edició ja hi havia un espai, el Tint d'en Xulina, on ja hi havia dissenyadors catalans. En la primera edició n'hi havia 4, ara n'hi ha 30 o 40 repartits per tot el Rec.

Els joves emergents són molt presents al Rec.

Sí. Ho fem conjuntament amb la 080 de Barcelona. Fa cinc anys que ho fem, i el premi és oferir a firmes emergents el Rec. Els oferim un espai i és un mitjà per sortir a molts mitjans de comunicació. Tamb poden estar a la 080. Anar amb la 080 ens ajuda.

Quan va néixer el Rec ja havien previst arribar on han arribat?

No. Vam crear l'esdeveniment per mostrar un patrimoni industrial i el potencial que tenia. Ara, passats deu anys, vam asseure'ns i vam dir què ha passat: aquí, en 10 anys, no s'ha mogut res, perquè si no canvies les claus urbanístiques no canvia res. I la solució urbanística encara està pendent. Sí que hi ha hagut entre 20 i 25 estudis que s'han instal·lat al Rec o al voltant, un restaurant-hotel, un segon restaurant, el centre del clúster de la pell La Bella... I justament quan estàvem reflexionant sobre la situació del Rec, es va anunciar la redacció d'un pla director, per part de la Generalitat, que hauria d'estar enllestit en un termini de dos anys. És un pas endavant.

Fa deu anys es pensava que es forçaria un canvi en l'urbanisme d'Igualada

No, no. La idea sempre va ser de posar el barri en el punt de mira. Nosaltres no ho podíem canviar. Simplement era advertir què hi havia, per mostrar les possibilitats i la riquesa del barri industrial.

Quan van néixer, es pensaven tenir més seguiment dels polítics, més pressió per canviar l'urbanisme?

Fa deu anys, la ciutat vivia com d'esquena a aquest barri, i és una part molt important de la ciutat. El que hem aconseguit és que la ciutat s'hagi girat i ara baixi al Rec, a passejar, a dinar... La mirada i el valor que ha agafat el barri és interessant.

Que hi hagi botigues de roba i no un altre sector, a què respon?

A la tradició del punt i el tèxtil a Igualada. Era una actualització de les botigues de fàbrica. El Rec permet vendre des de productes relacionats amb la pell fins a altres de relacionats amb el tèxtil i la moda.

Per què es va trobar, de seguida, la implicació de marques de nom?

Per a les marques era un esdeveniment molt innovador i molt europeu. Aquí no s'havien vist propostes com aquesta. Els era un escenari molt interessant per treure's estoc i fer marca. El Rec, per a moltes marques, també és un espai per a l'experimentació, per provar el retail. Recordo els muntatges espectaculars que feia Desigual, que eren prova pilot.

Cap on va el Rec en el futur?

Estem fent una evolució cap a un Rec més qualitatiu que quantitatiu.

I el Rec continua i no té final previst?

Nosaltres sí que tenim final. El barri no. Des del primer dia hem dit que deixarem d'existir quan el barri no tingui espais buits.