L’Ajuntament de Calaf vol expropiar una casa de la plaça Gran de la població, catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional, que es troba en un estat de ruïna i que té com a últim propietari el Banc Santander. El govern calafí, segons han confirmat a aquest diari fonts municipals, no han obtingut resposta dels responsables de l’entitat bancària davant les peticions d’adquisició d’aquest immoble. Per això han iniciat el procés d’expropiació, que és llarg, però davant la negativa del banc a negociació una venda és l’única opció que té. El ple de l’Ajuntament ha aprovat aquesta setmana completar el procés d’expropiació començat per poder tenir aquesta casa.

L’edifici és un casal de dos pisos, amb la planta baixa amb dos arcs que queden integrats com a part de la continuïtat porxada de la plaça Gran de Calaf, la que va ser durant molts anys el centre de la població i emplaçament del reconegut mercat de Calaf. L’interès de l’Ajuntament per aquest edifici és per poder preservar la unitat estètica de la plaça porxada, que es podria veure amenaça si no s’hi intervé aviat, ja que a l’Ajuntament li consta que «l’interior està en molt mal estat». Al mateix temps, si els problemes de cal Martorell s’agreugen es podria posar en perill les dues finques del costat.

El procés, que es va iniciar el 2015, sembla que es podria accelerar. De fet, el que ha fet l’Ajuntament de Calaf en aquest moment del procés d’expropiació és fixar el preu de compra, segons la valoració feta pels tècnics municipals. I aquesta petició, que té el suport del grup de govern de Junts i del grup del GIC (el grup de Junts hereus de CiU es va abstenir), hauria de tenir una resposta de la propietat en un termini de 10 dies.

Cal Martorell, que és el nom amb el que es coneix aquesta casa del número 9 de la plaça Gran, és una edificació del segle XVIII (1734, hi ha escrit en una pedra de la façana). La protecció, que en principi només afecta la paret que dona a la plaça és del 2003. En la seva descripció com a Patrimoni a preservar es diu que «és un dels edificis més interessants del conjunt porticat, tant des del punt de vista arquitectònic, com històric». En aquesta façana hi ha dos arcs inferiors i a la planta baixa dos espais comercials i l’entrada als habitatges. A la façana, també, rebaixant la pedra, hi ha les restes d’un rellotge de sol. La pedra no està en gaire bon estat, però allò que més preocupa als tècnics és l’estructura interna. En aquests moments no es considera que hi hagi elements de valor històric. Una de les utilitats podria ser destinar-lo a habitatge a través d’un projecte cooperatiu, però, ara per ara, és només una idea.