El ple del Parlament ha donat llum verd a la tramitació de la Llei de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern, després de superar el debat de presa en consideració sense cap esmena a la totalitat, però amb algunes crítiques sobre les limitacions i excepcions previstes.
La nova Llei de Transparència, que serà debatuda en comissió perquè els partits puguin presentar esmenes parcials, ha estat elaborada en ponència conjunta del Parlament, encara que el text només ha estat signat pels grups de CiU, ERC i el PPC.
La resta de grups (PSC, ICV-EUiA, C's i la CUP) no han subscrit el text i presentaran esmenes parcials encara que no a la totalitat.
La Llei de Transparència té com a finalitat garantir que els ciutadans tinguin accés a la informació sobre l'activitat pública de les administracions catalanes, així com establir principis de "bon govern" pels quals s'exigeix als alts càrrecs i al personal de l'administració actituds transparents.
El text preveu un règim administratiu de recursos i reclamacions i una Comissió de Garantia del dret d'accés a la informació pública, però també determina límits.
Són aquests límits, precisament, els que han suscitat més crítiques dels grups que no avalen el text, especialment en contemplar una excepció en l'accés a la informació que també figura a la llei estatal sota l'epígraf d'"interès privat superior".
Però, sobretot, la principal crítica l'ha suscitat el fet que la Comissió de Garantia hagi quedat adscrita a un departament del Govern, el de Governació, en lloc de dependre d'un organisme autònom com la Sindicatura de Comptes, l'Oficina Antifrau o el Síndic de Greuges.
Com a representant de la ponència, la diputada d'ERC Gemma Calvet ha considerat que la llei permetrà a Catalunya tenir una democràcia plena i consolidada, i l'ha qualificat com a "ambiciosa".
Lluís Corominas (CiU) ha considerat la llei com a "estructural i de les més transcendents que ha aprovat la cambra", i ha reprotxat a ICV que no expressés les seves reticències dins la ponència i la CUP que assistís a poques sessions.
Per al diputat del PSC Juli Fernández, en canvi, la llei neix amb algunes absències i és poc ambiciosa, si bé pot permetre "una nova governança més transparent" en un moment "de forta desconfiança de la ciutadania de la política i les institucions".
Pere Calbó (PPC) ha advertit als grups que no han volgut signar el text que, si fos per ells, ara mateix Catalunya seguiria sense disposar d'una Llei de Transparència.
En sentit contrari, Joan Herrera, ha assenyalat que CiU diu estar a favor la transparència però després aprova "lleis òmnibus" en què se suprimeixen garanties d'accés a la informació, i s'ha preguntat si hi ha hagut transparència en negociar amb BCN World.
Per a Carina Mejías, de Ciutadans, el PP "no pot donar lliçons de transparència a ningú, amb la seva forma de governar i els seus casos de corrupció".
Segons el diputat de la CUP David Fernández, l'aspecte més positiu és que s'implanta el silenci administratiu positiu: si l'Administració no respon a una petició ciutadana en el termini per fer-ho, la resposta serà entesa com un "sí" o com una acceptació.
