El darrer episodi del serial polític que aquests dies es representa a Madrid ja té calendari: el dilluns 25 d'aquest mes, el cap d'estat començarà una nova ronda de converses amb els líders polítics que completarà l'endemà mateix. Si del que li diuen els líders en dedueix que cap candidat no estaria en condicions de ser investit, renunciarà a fer cap proposta, i s'abaixarà el teló mentre comença la precampanya per a les eleccions del 26 de juny, tot i que aquestes no es donaran per convocades fins uns dies més tard, quan es compleixin dos mesos de la primera votació de l'intent d'investidura de Pedro Sánchez.

En canvi, si Felip de Borbó considera que algun dels líders té possibilitats de ser investit a la primera o segona votació, farà la proposta corresponent i el candidat tindrà fins al dilluns 2 de maig per lligar una combinació suficient de vots a favor i abstencions per derrotar els vots en contra.

El comunicat de la Zarzuela detalla molt clarament què passarà "si, de la disposició que li traslladin els representants dels grups polítics", el rei en dedueix que no està en condicions de "proposar cap candidat a la Presidència del govern que tingui els suports necessaris perquè el Congrés dels Diputats, si escau, li atorgui la seva confiança", cas en què procediria "a la dissolució de les dues cambres i a la convocatòria de noves eleccions".

Els termes del comunicat apunten que el cap de l'Estat no tornarà a proposar cap candidat que no tingui mínimament garantida la investidura, com va fer amb Pedro Sánchez i com hauria fet abans amb Mariano Rajoy si aquest no hagués declinat la proposta, justament, perquè no estava en condicions de garantir que se'n sortiria a la primera o a la segona.

Aquesta és també la interpretació que ahir va divulgar el president del Congrés, Patxi López, després de parlar amb el monarca. López va considerar "raonable" que el rei obri una última ronda de consultes al límit del termini, però es va mostrar convençut que Felip VI només ha de proposar un candidat si té garanties que no serà una investidura fallida.

El president de la cambra va deixar clar que no li correspon a ell avançar la decisió del rei, però sí que va opinar que el monarca no té obligació de proposar cap candidat si aquest no té possibilitats de ser investit. "Es tracta d'una ronda final per veure si hi ha possibilitats de nomenar algun candidat que tingui suports suficients i, si no hi fos, preveure ja la dissolució de les cambres", va explicar.

Si les consultes concloguessin amb una proposta de candidat, el rei la comunicaria a Patxi López, qui convocaria el ple del Congrés.

El més probable és que aquest ple pogués celebrar-se el dijous 28 o el divendres 29 d'abril, de manera que la primera votació -que demana majoria absoluta- tingués lloc, com a màxim, el dissabte dia 30. Això permetria que se celebrés una segona votació ?en què n'hi ha prou amb manoria simple- el dia 2 de maig, just a temps abans que conclogui el termini establert per convocar noves eleccions generals si no prospera la investidura.

Si hi ha nous comicis, la convocatòria es publicaria al Butlletí Oficial de l'Estat el 3 de maig, perquè les eleccions se celebressin el diumenge 26 de juny, 54 dies després com marca la llei.