Donald Trump ha hagut de fer marxa enrere. Trenta-vuit dies després d'emetre l'Ordre Executiva en la qual prohibia l'entrada als Estats Units de persones de set països de majoria de població musulmana, el president dels EUA va emetre un nou i molt més moderat decret. La raó és simple: l'Ordre Executiva del 27 de gener tot just va estar en vigor vuit dies. El 4 de febrer, un jutge va ordenar la seva suspensió, i tres dies després el recurs del Govern va ser rebutjat per la Justícia. El nou projecte té moltes probabilitats de sobreviure als reptes que li plantegen als tribunals.

D'una banda, es manté la cancel·lació de visats d'entrada als EUA durant 90 dies, a partir del 16 de març, a les persones de diversos països de majoria de població musulmana als quals qualifica d'«alt perill en matèria de terrorisme». També preserva la suspensió dels visats de refugiat durant 120 dies. Al cap d'aquests 90 i 120 dies, respectivament, l'ordre serà revisada, i es decidirà si aquestes disposicions es mantenen o no. Així mateix, l'edicte redueix de 110.000 a 50.000 el nombre de refugiats que els EUA acceptaran cada any. Però cedeix en cinc aspectes fonamentals. La concessió més òbvia és el nombre de països afectats: Síria, Líbia, Iemen, Somàlia, Iran i el Sudan.

L'Iraq, que era a la primera ordre, no és a la llista, oficialment perquè ha millorat la seva col·laboració antiterrorista amb Washington, encara que la raó real és que les Forces Armades nord-americanes que combaten a l'Iraq no poden aconseguir intèrprets o, simplement, persones disposades a treballar amb elles si no els poden oferir asil als EUA a canvi.

La segona modificació és que l'ordre no s'aplica als que són residents legals als EUA o tenen un visat per entrar al país expedit abans del 27 de gener. La resolució inicial incloïa residents -una mesura que va provocar un enorme caos, i va haver de ser derogada en 72 hores-, i persones amb visat. La tercera diferència és que l'ordre entra en vigor d'aquí a 10 dies, mentre que l'anterior va ser d'aplicació immediata, fet que va provocar caos als aeroports i escenes increïbles de viatgers d'aquests països amb tots els papers en regla que, en arribar als EUA , es trobaven que no podien entrar al mateix país que els havia donat el visat per a activitats com, per exemple, rebre tractament mèdic.

Respecte als ciutadans de Síria, Trump, que abans els havia prohibit indefinidament rebre estatus de refugiats, els deixa igual que a les persones de les altres cinc nacionalitats. La cinquena diferència és que desapareix la discriminació per religió, ja que l'ordre del 27 de gener donava preferència a persones d'aquests set països que pertanyessin a «minories religioses», és a dir, que no fossin musulmanes. Tanmateix, la norma estableix la creació d'una llista de «crims d'honor», definits com a «violència de gènere duta a terme contra dones», sempre que aquesta sigui duta a terme per estrangers i no per nord-americans.

El secretari d'Estat dels Estats Units, Rex Tillerson, va assegurar que el veto migratori és «vital» per a la seguretat del país, i va demanar als seus aliats al món que «entenguin» que és un esforç «temporal» per reforçar els controls migratoris. El titular d'Exteriors va destacar que les restriccions són «temporals» i s'implementaran «de manera ordenada», i que en alguns casos es podrà permetre l'entrada de certs refugiats.

Els líders demòcrates del Congrés dels EUA, el senador Chuck Schumer i la representant Nancy Pelosi, van reprovar el nou veto migratori i van insistir que es tracta d'«una prohibició» discriminatòria, encara que estigui «diluïda».