Polònia i altres països d'Europa de l'Est van expressar ahir la seva por de quedar «exclosos» del projecte comunitari si la Unió Europea (UE) decideix avançar «a diverses velocitats», una de les opcions que els Estats membres estudien en els seus debats sobre el futur del club comunicatari després del Brexit.
L'assumpte es va tractar ahir en una reunió informal dels líders de la UE (sense el Regne Unit), on es va parlar de les idees que es volen incloure en la declaració que aprovaran a Roma el proper 25 de març, durant una cimera pel 60è aniversari de la UE. Al final de la trobada, el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va insistir que l'opció de les diverses velocitats, que permetria cooperar més estretament als països que volguessin fer-ho, no suposaria un nou «teló de acer» entre l'Est i l'Oest d'Europa.
«He comprovat amb sorpresa que alguns dels nostres col·legues ho veuen com introduir una nova línia divisòria, un tipus de nou teló d'acer entre l'Est i l'Oest. No és la intenció», va assegurar.
En aquesta sessió informal no estava previst abordar el llibre blanc presentat per la CE la setmana passada amb cinc possibles escenaris del futur d'Europa després del Brexit, però diversos Estats membres van al·ludir-hi.
Juncker va explicar, a més, que en la pràctica la UE ja avança a diferents ritmes a través de l'anomenada «cooperació reforçada», en àmbits com l'espai Schengen i la patent europea.
No obstant això, els països de l'Est, començant per Polònia i Hongria, no volen que l'opció d'avançar en petits grups figuri en la Declaració de Roma, que s'espera que incideixi en els principals reptes i traci les línies de futur del projecte europeu. A aquests països els preocupa quedar relegats en la presa de decisions i quedar situats en un segon pla.
La primera ministra de Polònia, Beata Szydlo, va assegurar que una UE de diverses velocitats obriria la porta a construir «clubs d'elits», i al seu lloc va demanar que la Declaració de Roma incideixi en la unitat.
No obstant això, Polònia va ser l'únic país que es va desmarcar de la unitat en la primera jornada de la cimera, quan els altres 27 països van aprovar la reelecció del president del Consell Europeu, el polonès Donald Tusk, amb l'oposició de Varsòvia, que a més no va donar suport a les conclusions aprovades per la cimera.
