L'encreuament de retrets entre la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president dels EUA, Donald Trump, posa a prova un eix transatlàntic basat en la lleialtat gairebé incondicional des de temps de la guerra freda i que fins ara ha superat tots els alts i baixos.
Trump va assegurar ahir que la política comercial i militar d'Alemanya és «molt dolenta» per al seu país i va advertir que «això canviarà». Són uns comentaris que contrasten amb el «ich bin ein berliner» («sóc un berlinès») pronunciat per John K. Kennedy el 1963, al Berlín del mur. Amb aquest missatge, va expressar la seva solidaritat cap a la ciutat símbol de la guerra freda, dos anys després de la construcció de la qual es va denominar «franja de la mort».
L'Alemanya de Merkel no és aquell país necessitat de protecció aliada; és una potència econòmica determinada a assumir sense complexos el lideratge polític europeu, compartit ara amb la França de Macron. Els missatges hostils de Trump no són nous i encaixen en el seu temperament, mentre que sí que ha sorprès la resposta de l'habitualment continguda Merkel cridant els socis europeus a «prendre el seu destí en les seves mans». La cancellera no ho va tenir fàcil amb «el seu» primer president dels EUA, George W. Bush, amb qui va haver de recompondre un eix transatlàntic malmès després que el socialdemòcrata Gerhard Schröder es negués a participar a la guerra de l'Iraq.
Amb Barack Obama va tenir una mala arrencada en impedir-li parlar com a candidat a la Casa Blanca a la Porta de Brandenburg, el 2008, i després, en revelar-se que l'espionatge nord-americà va punxar-li el telèfon mòbil. Schröder va treure profit polític de la seva oposició als plans bèl·lics de Washington a l'Iraq, que va encaixar bé entre l'electorat d'esquerres.
El pronunciament ara de Merkel té així mateix una lectura electoral, en traçar un paral·lelisme entre el senyal enviat per la cancellera i els sonors «ja n'hi ha prou» que van caracteritzar al seu antecessor, Schröder.
La primera advertència de Merkel, sintetitzada en la frase «els temps en què es podia confiar completament en d'altres han quedat enrere», va ser pronunciada en una carpa cervesera a Baviera, el land d'on els últims anys ha rebut les crítiques més dures. Dilluns va repetir la frase a Berlín i va posar èmfasi que no implica una ruptura amb els EUA: «som i continuarem sent estrets aliats. Som i continuarem sent convençuts defensors de les relacions transatlàntiques». La línia rupturista no és el que caracteritza Merkel; i menys encara davant dels EUA, aliat irrenunciable en la lluita contra el terrorisme internacional, a més de segon gran soci comercial, després del bloc de la UE.
En el que sí que té experiència la cancellera és a emancipar-se oportunament de pesos històrics que acaben en llast, i el cert és que ja han passat tres legislatures des que Merkel va assumir el poder i Trump és el seu tercer president a l'altra banda de l'Atlàntic.
