Almenys el 62,58% dels jutges i magistrats destinats a Catalunya han decidit secundar la vaga convocada per aquest dimarts per les quatre associacions de jutges i les tres de fiscals en reclamació de més i millors recursos humans i materials i una major independència professional. Així, dels 719 jutges i magistrats que treballen a Catalunya, un total de 450 havien comunicat, abans de les 13.30 hores que farien vaga a la Presidència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. De moment no se sap el seguiment que ha tingut la vaga de fiscals.
La jutgessa degana de Barcelona, Mercè Caso, ha assegurat aquest dimarts al migdia que la vaga de jutges i fiscals convocada està tenint un seguiment "notable", malgrat encara no disposar de dades fiables. La vaga, convocada per les quatre associacions de jutges i les tres de fiscals, reclama més inversió en l'administració de justícia, amb més recursos humans i materials, i una major independència dels òrgans de govern de jutges i fiscals.
El seguiment a la Ciutat de la Justícia de Barcelona és força desigual segons la jurisdicció de la que es tracti, i molts ciutadans, advocats o procuradors no han notat cap incidència. De fet, els únics possibles afectats han estat les declaracions o els judicis que s'havien de celebrar aquest dimarts sense pres i que no s'havien posposat prèviament.
En una roda de premsa a la Ciutat de la Justícia, Caso, la degana dels jutjats de L'Hospitalet de Llobregat, Lidia Ureña, i la fiscal en cap de Barcelona, Concepción Talón, han explicat que la vaga no la fan pel seu propi interès, sinó per millorar el servei públic als ciutadans, i han demanat comprensió a la ciutadania, tenint en compte que les aturades parcials d'una hora cada dijous les últimes setmanes no han provocat cap acord amb el Ministeri.
Les responsables han donat diversos exemples de les limitacions de la justícia, com el fet que no s'hagin reforçat els jutjats socials de Barcelona, que del 2006 al 2009 van passar de 27.000 a 40.000 assumptes, el fet que molts edificis judicials encara no evitin que víctimes i agressors es creuin pels passadissos o que els caigui el sostre i no tinguin ascensors. Un dels casos més greus és el de les dependències de la fiscalia de Sant Feliu de Llobregat, on no es podien obrir les finestres i finalment va aparèixer una rata. Això va obligar a traslladar el fiscal de guàrdia a les dependències dels funcionaris, i la resta de fiscals treballen en una sala de reunions de l'edifici F de la Ciutat de la Justícia de Barcelona.
Pel que fa a la situació salarial individual, han lamentat que un jutge de guàrdia de Manresa o Mollet del Vallès cobrin 4,6 euros l'hora durant la setmana que fan la guàrdia, que els jutges que substitueixen companys cobrin 80 euros per fer judicis tota una setmana o que les absències per jornades de formació no se substitueixin.
En un comunicat conjunt, els jutges degans de tot l'estat han lamentat que la situació hagi empitjorat des del 2009 i que "no existeix cap voluntat política per millorar el funcionament de la justícia", que "segueix sent la germana pobra de les administracions públiques i que en cap cas es considera al mateix nivell que els altres dos poders de l'estat". Així, creuen que la justícia "del segle XIX i artesanal" requereix les mateixes inversions que en el seu moment es van fer per modernitzar altres sectors de l'administració com la sanitat, Hisenda o la Seguretat Social.
"Per ignorades raons, a la justícia se la mira amb desdeny, tot i que és un dels pilars essencials de l'estat de dret i per suposat l'últim bastió per la tutela dels drets ciutadans", asseguren, i creuen que "la justícia no interessa als successius governs, tampoc a l'actual, potser perquè no dona vots". Així, recorden a la ciutadania que el poder judicial no té ingressos propis i, per tant, depèn de les inversions decidides pel altres poders, i en concret suposa l'1,15% dels Pressupostos Generals de l'Estat".
Mobilitzacions sense avenços significatius
El 16 de juny de 2017 les quatre associacions judicials van subscriure un manifest amb '14 propostes per a la millora de la Justícia' al qual es van adherir 120 juntes de jutges, més de 3.500 jutges individualment i les tres associacions de fiscals. Les propostes van des del reforç de la independència judicial a la modernització i digitalització efectiva de l'Administració de Justícia i la millora de les condicions professionals dels membres de la carrera judicial. També està pendent d'aprovació la Llei Orgànica sobre recuperació de permisos i vacances. Tampoc s'ha convocat la taula de retribucions que per llei ha de reunir-se cada cinc anys per tal de reclamar les millores salarials que permetin recuperar les retallades dels últims vuit anys. L'any 2010 es van reduir les retribucions molt per sobre de la funció pública, amb el pagament "irrisori" de guàrdies de jutges i fiscals.
Segons les associacions, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) "ha fet cas omís a la proposta sobre nomenaments judicials, d'acord amb criteris de mèrit, capacitat, igualtat de gènere i transparència" i segueix "sense complir amb la seva obligació legal de fixar les càrregues de treball, com li recorda la recent sentència de la Sala del Social de l'Audiència Nacional". Així, volen que es convoquin 300 places de jutge anuals en els propers quatre anys, per reduir la càrrega de treball, ja que Espanya té una de les taxes de litigiositat més altes d'Europa i una de les ràtios de jutge per habitant més baixes. Pel que fa a la independència judicial, volen que els jutges tornin a elegir 12 dels 20 membres del CGPJ per elecció directa, secreta i en llistes obertes.
Els fiscals, per la seva banda, reclamen la derogació del sistema de terminis màxim d'instrucció, la paralització de la implantació de la justícia digital, l'atribució a la Fiscalia General de l'Estat de la formació dels fiscals, la fixació de les càrregues de treball i la independència del ministeri fiscal i la seva autonomia pressupostària.
En un comunicat conjunt, les quatre associacions de jutges van instar els jutges degans dels partits judicials i els presidents de les audiències provincials a col·laborar perquè l'aturada sigui un èxit dels convocants.
Les organitzacions lamenten que el govern espanyol, els partits polítics i el CGPJ els tracti de forma "indecorosa" tot i que "quan interessa" se'ls considera "poder de l'estat". Per això, i fruit de la manca de resultats de la negociació, lamenten haver de perjudicar els interessos dels ciutadans durant un dia, però asseguren que no tenen més marge de maniobra, i que en el fons la reivindicació també beneficia la ciutadania. Així, volen una justícia més independent i de major qualitat, una justícia on "els poders s'autolimitin i no es fagocitin, com fins ara".
Per això, el dia 22 volen demostrar "com d'invàlid i orfe pot resultar un país sense jutges ni fiscals, encara que hi hagi dirigents que això no entri en els seus plantejaments".
La vaga està promoguda per les quatre associacions de jutges i les tres de fiscals: l'Associació Professional de la Magistratura, l'Associació Francisco de Vitoria, Jutges i Jutgesses per la Democràcia, Fòrum Judicial Independent, l'Associació de Fiscals, la Unió Progressista de Fiscals i l'Associació Professional i Independent de Fiscals.
Anteriors vagues el 2009 i el 2013
L'última vaga fins ara de jutges i fiscals va ser el febrer del 2013, tot i que les associacions conservadores no s'hi van sumar, però sí els funcionaris, i protestava contra les reformes que volia impulsar l'anterior ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, entre les que destacaven la imposició de taxes judicials, la reforma del Codi Penal, del Consell General del Poder Judicial i del Registre Civil, a més de demanar més mitjans humans i materials. A Catalunya hi va haver un seguiment del 33,84%, tenint en compte que la vaga no afectava els jutjats de guàrdia, les causes amb pres o les vistes civils d'urgència. El 2009 també van fer vaga, però les reclamacions són les mateixes que les actuals, ja que la situació en molts casos és igual o pitjor.
