n Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea, va respondre ahir la petició d'ajuda del Govern espanyol per fer front als fluxos migratoris amb un missatge de suport en el qual dona«màxima prioritat» a la situació a Espanya, però adverteix que els recursos disponibles són «limitats» i que són els estats de la UE els que han d'augmentar les seves contribucions.
«Sóc plenament conscient que les necessitats manifestades pel Marroc exigeixen un esforç financer molt superior. Com bé saps, els recursos del Fons Fiduciari de la UE per al Nord d'Àfrica són desgraciadament limitats», va assenyalar Juncker en la seva carta al president del Govern central, Pedro Sánchez.
El luxemburguès li va recordar, a més, que el 25 de juliol la Comissió, l'Alta Representant de Política Exterior i de Seguretat Comuna de la UE i la Presidència austríaca de la Unió van instar els vint-i-vuit països a través d'una declaració conjunta al fet que «alimentessin» el fons destinat a controlar la migració procedent del nord d'Àfrica «amb imports que s'ajustin a les expectatives reals».
En aquest sentit, Juncker va assegurar que, quan disposin dels fons necessaris, Espanya disposarà de més ajuda tant aquest any com l'any 2019 i va assegurar que per a Brussel·les «seguirà sent un assumpte de màxima prioritat».
Segons va confirmar després el ministre d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, Josep Bor-rell, Juncker va comunicar a Pedro Sánchez el desbloqueig de 55 milions d'euros procedents del fons fiduciari per a África per ajudar a gestionar les migracions.
Així ho va destacar ahir Borrell, en al·lusió a la carta que li va enviar aquest dimarts Juncker a Sánchez. «No diu que no hi hagi més diners, anuncia el desemborsament de 55 milions d'euros, que ja estaven en el fons fiduciari. Reconeix que les necessitats són grans i espera que es puguin aconseguir més recursos», va dir a l'acte de presa de possessió del nou president de l'Institut Cervantes.
La carta, difosa a Twitter per Sánchez, es refereix a un programa de 55 milions per a gestió de fronteres que es va aprovar el 6 de juliol i que beneficiarà sobretot al Marroc i Tunísia. En ella, Juncker precisa que la Comissió Europea està fent tot el possible per engegar el programa ràpidament i efectuar els pagaments a l'organisme encarregat «sense demora».
Per aquest motiu, Borrell va demanar no restar importància a l'esforç de Brussel·les, encara que ha afegit que «és veritat que es reconeix que poden no ser suficients». Segons va dir, la presidència austríaca de la UE s'ha mobilitzat per aconseguir més recursos.
Dos immigrants moren tirotejats
Dos immigrants van morir tirotejats ahir en una carretera propera a la localitat sèrbia de Dobrinci, uns 45 quilòmetres al nord de la capital del país, Belgrad, segons va informar la Policia, sense donar més detalls sobre aquest crim
Centenars de milers d'immigrants i sol·licitants d'asil van transitar el 2015 per la ruta dels Balcans procedents del Pròxim Orient, del Nord d'Àfrica i de l'Àsia Central, fins que el 2016 la UE va aconseguir un acord migratori amb Turquia.
Des de llavors, el flux migratori per la ruta dels Balcans s'ha reduït però encara segueix activa. Els migrants continuen arribant a Sèrbia, majoritàriament des de Turquia, a través de Bulgària.
Segons dades oficials, actualment hi ha aproximadament 3.600 migrants en els camps habilitats per a ells a Sèrbia. Les ONG asseguren que n'hi ha centenars més repartits per Belgrad i les ciutats que fan frontera amb Bòsnia, Croàcia i Hongria.
Les autoritats sèrbies ja han detingut desenes de persones per tràfic de migrants, encara que manifesten que els incidents violents no són habituals.
