El Tribunal Suprem ha dictat una sentència en la qual fixa com a jurisprudència que els ciutadans tenen dret a l'oblit digital si Google ofereix dades "substancialment errònies o inexactes" que afectin el dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge i reputació, sempre que hi hagi una sentència judicial ferma. La Sala Contenciosa-Administrativa desestima el recurs de cassació interposat per Google contra la sentència de l'Audiència Nacional, de 18 de juliol de 2017, que va confirmar una resolució del 2015 de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades i va reconèixer el dret a l'oblit a una persona el nom de la qual apareixia en els resultats de cerca associats a uns fets parcialment inexactes recollits en una informació d'un diari.

La doctrina fixada explica que l'article 20 de la Constitució espanyola que regula la llibertat d'informació, en relació amb el que disposa l'article 6.4 de la Llei de Protecció de Dades de Caràcter Personal, s'ha d'interpretar en el sentit que "s'ha de garantir la protecció del dret a l'oblit digital (de conformitat amb el que disposa l'article 18 de la Constitució) en aquells supòsits en què la informació que és objecte de difusió, i la localització de la qual s'obté a través de motors de cerca a internet, contingui dades inexactes que afecten substancialment l'essència de la notícia".

El tribunal indica que la sentència recorreguda ha realitzat una adequada ponderació dels drets i interessos en conflicte, en emparar el dret a la protecció de les dades personals del recurrent davant del dret a la informació sostingut per Google, responsable del motor de cerca de internet, que va concloure que els fets difosos eren parcialment inexactes.

La sentència explica que l'exigència de tutelar el dret a la informació "no pot suposar buidar de contingut la protecció deguda del dret a la intimitat personal i a la pròpia imatge, així com el dret a la protecció de dades personals, quan resultin afectats significativament per la divulgació de notícies a internet".

La sala afegeix que els proveïdors de serveis de motor de cerca a internet exerceixen lícitament la seva activitat empresarial quan posen a disposició del públic aplicacions o eines de localització d'informació sobre persones físiques i això està emparat per la llibertat d'informació. Però afegeix que, tot i això, "estan obligades a preservar amb la mateixa intensitat el dret fonamental a la vida privada de les persones afectades, impedint qualsevol interferència que pugui considerar-se de il·legítima".

El cas concret afectava una notícia del diari 'El País' i un 'blog' sobre caça que deia que uns agents de medi ambient i del Seprona de la Guàrdia Civil havien suposadament sorprès tres caçadors furtius caçant porcs senglars i que treballaven per l'administració gallega i que es van enfrontar als agents, per la qual cosa haurien estat sancionats amb 6.000 euros i retirada de la llicència el 2009. Però una sentència ferma del Tribunal Superior de Justícia de Galícia del 2012 afirmava que els caçadors estaven autoritzats i que la sanció va ser per amenaces i per estacionar un cotxe en una pista forestal, no per la caça.

Google al·legava que l'absolució era per caducitat del procediment i que el recorrent, un dels caçadors sancionats, només va aportar l'última pàgina de la sentència. Però el Suprem recrimina al buscador d'internet no haver enllaçat la sentència.