La mesa del Congrés suspèn Junqueras, Sànchez, Rull i Turull com a diputats

Segons la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, la suspensió té efectes «des del dia 21 de maig», en què van accedir a la condició de diputats. Fonts de la mesa van apuntar que la suspensió retira als presos tots els seus drets i deures com a diputats.

La mesa va acordar comunicar l'acord als afectats i encomanar a la Secretaria General del Congrés les mesures per a l'adopció d'aquesta decisió. L'òrgan de govern del Congrés també va encar-regar un informe als serveis jurídics de la cambra sobre el «còmput de majories» fruit de la suspensió. És a dir, per decidir si cal rebaixar la majoria absoluta a 174 escons (i no 176) mentre els diputats continuïn suspesos i no renunciïn a l'escó.

La mesa del Congrés va adoptar la decisió després d'una hora de reunió i enmig de la tensió que va provocar la qüestió. El PP i Cs van advertir dijous Batet que buscarien la seva dimissió si no suspenia divendres els presos, i els populars fins i tot la van amenaçar amb una querella per prevaricació i desobediència.

La mesa actua a partir d'un informe dels lletrats que estableix que cal «declarar automàticament suspesos en l'exercici del càrrec» els diputats presos. Ho fa adduint a l'article 384bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim), i no a l'article 21.2 del Reglament del Congrés, que estableix que per treure les prerrogatives als diputats cal que existeixi un suplicatori.

L'informe dels lletrats, al qual ha tingut accés l'ACN, també estableix que la mesa ha d'assenyalar «l'abast d'aquesta suspensió mentre duri la situació de presó, i que cal adoptar les mesures precises per donar plena efectivitat a la previsió legal», i obre la porta a una possible modificació de la majoria absoluta de la cambra.

La mesa s'empara en l'article 384bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal que estableix la suspensió dels diputats un cop sigui ferma la interlocutòria de processament i s'hagi decretat la presó provisional per un delicte relacionat amb bandes armades o individus terroristes o rebels. En aquest cas, «el processat que estigués ostentant una funció o càrrec públic quedarà automàticament suspès en l'exercici d'aquest mentre duri la situació de presó».

El Tribunal Suprem, però, va apuntar que una possible suspensió dels presos hauria de venir per l'aplicació de l'article 21.2 del Reglament del Congrés, que diu textualment que el diputat quedarà suspès «quan concedida per la cambra l'autorització objecte d'un suplicatori, i ferma la interlocutòria de processament, es trobi en situació de presó preventiva i mentre aquesta duri».

Marchena situava d'aquesta manera la decisió a la mesa del Congrés. La qüestió, però, és que el Suprem no ha enviat cap suplicatori, ni ho preveu fer a les acaballes del judici oral. Per això els lletrats conclouen al seu informe que el requisit del suplicatori «no s'ha produït» i, per tant, el Reglament no es pot aplicar en aquest cas.

A més, els lletrats estableixen que la mesa no només ha de suspendre els diputats presos, sinó també establir les condicions d'aquesta suspensió, perquè «es tracta d'una suspensió en l'exercici del càrrec, diferent, per tant, dels supòsits de suspensió contemplats a l'article 21 del Reglament».

Els lletrats obren la porta a una possible modificació de la majoria absoluta, que actualment és de 176 escons, per adaptar-la a la suspensió dels quatre diputats, fet que la podria deixar en 174 i facilitar, així, una investidura de Pedro Sánchez, encara que els independentistes es decantessin pel no.

D'altra banda, el Senat decidirà dimecres de la setmana que ve sobre la suspensió com a senador de Raül Romeva. Dimecres és quan hi ha convocada la reunió de la mesa, a les 12. El president del Senat, Manuel Cruz, va demanar fa dos dies un informe als lletrats de la cambra sobre Romeva.