l president de la Generalitat, Quim Torra, ha reconegut aquesta setmana que existeix una «batalla» entre independentistes, dues formes de veure el camí cap a «la República» i dues agendes de partit, les d'ERC i JxCat, socis al Govern, les diferències entre els quals obren la porta a noves eleccions després de la sentència de l'1-O.

D'altra banda, la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, va expressar ahir que el seu partit sent «respecte absolut» per la proposta de Torra, de tornar a una fase de confrontació amb l'Estat, però va demanar que això es combini amb seguir apostant pel diàleg. Aquests són els vuit punts clau de la «batalla» entre els dos partits».

1. Com respondre a la sentència de l'1-O?

Els republicans insisteixen per boca del mateix Oriol Junqueras en el fet de no descartar tornar a les urnes quan arribin les sentències a la cúpula separatista. Per contra, Torra -qui té la competència per convocar-les- evita referir-se a aquesta possibilitat, mentre l'espai postconvergent perd força en les enquestes i es reordenen les seves diferents famílies (La Crida, JxCat i PDeCAT).

2. Desacord sobre la investidura de Pedro Sánchez

Mentre ERC segueix oferint la mà de suport al PSOE per a una investidura després de l'estiu d'un Govern progressista que eviti una aliança conservadora a Moncloa, JxCat insisteix en les seves «155 raons per al no» a Sánchez, amb referència a la intervenció de la Generalitat després de l'1-O per fer complir la legalitat.

3. Divergències sobre les llistes unitàries

JxCat ha volgut repetir la fórmula de «Junts pel sí» d'aglutinar a la mateixa llista tot l'independentisme, encara que després de l'1-O ERC ha preferit presentar-se en solitari. Des de l'entorn de Puigdemont i Torra no cessen, no obstant això, a reclamar als republicans que no tanquin la porta a «anar junts» en un projecte «de suma».

4. La importància d'uns pressupostos o no

El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, d'ERC, va dir fa uns quants dies que si aquest any tampoc no s'aproven nous pressupostos (els del 2017 van ser els últims a acordar-se al Parlament i segueixen prorrogats), haurien de convocar-se eleccions. Per la seva banda, Torra fa mesos que s'anticipa a la possibilitat que no puguin desbloquejar-se els comptes -per la qual cosa el PSC s'ha ofert a negociar- i donar per feta una nova pròrroga.

5. Diàleg versus via unilateral

ERC insisteix que la seva línia és la de pactar i dialogar amb «l'Estat» i deixar aparcada la via unilateral. Per contra, Torra va cridar a obrir els ulls sobre que el diàleg amb Madrid no és possible, i ha apostat per «prendre la iniciativa» i optar per la ruptura. «La confrontació no és agradable, però no es pot evitar», va dir dimarts, citant l'expresident Puigdemont.

6. La ferida dels governs municipals

Els pactes municipals que han portat tant ERC com JxCat a pactar amb partits que en clau nacional van donar suport a l'aplicació de l'article 155 han obert ferides entre totes dues formacions en tirar-se en cara alguns d'aquests acords. El pacte més visible i criticat fins i tot per algunes entitats independentistes és el de JxCat i PSC a la Diputació de Barcelona.

7. Diferents terminis per a «la República»

Per arribar a la independència, Puigdemont parla de tenir «mirada alta». Junqueras, per la seva banda, parla de «mirada llarga». A saber: per als republicans la independència encara és a unes quantes «batalles», mentre que per a JxCat no hi ha més temps per perdre per recuperar la llibertat arrabassada per «l'Estat opressor» i «hereu del franquisme», en paraules de Torra.

8. La patata calenta de la Diada

El pròxim 11 de setembre l'ANC convoca com cada any una manifestació independentista que ja han dit que es donaran de baixa alguns membres d'ERC perquè l'acte es presenta com una concentració «anti-ERC» i «anti traïdors», segons s'ha queixat a Twitter l'exconseller republicà Josep Huguet.

D'altra banda, Junqueras va emfatitzar que aquesta manifestació de l'Onze de Setembre, la màxima demostració de força del secessionisme català, ha de ser en tot cas «inclusiva».