L'increment del nivell del mar entre 30 i 60 centímetres afectaria directament més de 680 milions de persones de tot el món que viuen en zones costaneres de poca altitud, prop de 65 milions de ciutadans que es troben en illes petites i quatre milions més que resideixen a la regió àrtica. I també s'ha de tenir en compte uns altres 670 milions de persones que viuen en regions d'alta muntanya, on la fosa de glaciars i de neu canviarà per complet el seu model de subsistència.

L'estudi revela que el canvi climàtic ja ha incrementat la freqüència i la intensitat de les inundacions, l'augment del nivell del mar i la pèrdua dels glaciars; a més d'alertar de les greus conseqüències de l'escalfament, que afectarà la disponibilitat d'aigua dolça i augmentarà la recur-rència dels episodis de nivell del mar extrem, que fins ara es produïen una vegada cada cent anys, mentre que d'aquí al 2050 tindrà una periodicitat anual.

L'informe aposta per reforçar les mesures de protecció, incloent-hi las xarxes d'àrees marines protegides; així com les de restauració, per exemple dels hàbitats o la millora d'espècies, i també les mesures preventives, com els períodes de recuperació de pesqueres sobreexplotades. Els investigadors fan referència al potencial de l'oceà com a font d'energia renovable i als beneficis d'una gestió integrada de l'aigua.

El primer informe especial sobre oceà i la criosfera en un clima canviant del Panell internacional de canvi climàtic de l'ONU ha estat elaborat per 104 autors (31 dones i 73 homes) de 36 països diferents, que han avaluat la bibliografia científica i han citat almenys 7.000 publicacions científiques. En aquest treball hi han participat dos científics de Cantàbria i las Palmas. Es tracta d'Íñigo Losada, director de l'Institut d'hidràulica ambiental de la universitat càntabra, i Javier Arístegui, professor de l'Institut d'Oceanografia canari.