El cardenal va enganyar tres papes, diversos bisbes van ser reticents a admetre els seus abusos sexuals i ara, 20 anys després, Jorge Bergoglio mana publicar un informe que revela per primera vegada l'historial d'uns fets que el van fer enfrontar-se a una petició de dimissió. El que posa sobre la taula el document de 455 pàgines de la Secretaria d'Estat del Vaticà són les complicitats amb què va comptar el cardenal Theodor Edgar McCarrick, de 90 anys, tant als EUA com al Vaticà, per a la seva condició d'homosexual i els seus delictes de pederàstia. El Vaticà ha esperat que passessin les eleccions als EUA per publicar l'informe referent al cardenal, pròxim als republicans dels EUA i al mateix president Doland Trump.
L'engany que va salvar durant 20 anys l'exarquebisbe de Washington, reduït el 2018 a simple laic pel papa Francesc -primer cas del seu pontificat- va ser una carta enviada l'any 2000 per McCarrick al llavors secretari de Joan Pau II, Stanislaw Dziwisz. Hi va escriure: «Durant els 70 anys de la meva vida, no he mantingut mai relacions sexuals amb ningú, ni he abusat d'una altra persona, home o dona, jove o vell, clergue o laic, o l'he tractat amb falta de respecte».
Francesc el va degradar a simple laic quan va tenir la certesa que el cardenal havia comès abusos sobre menors, recull l'escrit. La raó que no es fes abans, segons el document, era que fins al 2017 corrien molts rumors sobre monsenyor McCarrick, «però ningú havia facilitat cap prova de la seva culpabilitat». Atès que els rumors, les denúncies anònimes i fins i tot els informes de la nunciatura (ambaixada) del Vaticà als EUA no revelaven fets contundents, «Francesc va considerar que les acusacions ja havien sigut examinades (i rebutjades) per Joan Pau II i que Benet XVI no havia pres cap decisió sobre això, per la qual cosa no va veure la necessitat de modificar la línia adoptada els anys anteriors».
Denúncia de l'exnunci dels EUA
Tot va canviar quan Carlo Maria Viganò, exnunci als EUA, amic i recolzament de Trump, va acusar públicament el Papa argentí, acabat d'elegir, de no haver actuat immediatament» després de llegir un informe que li va enviar ell mateix sobre McCarrick. Viganò va demanar la dimissió del Papa i va arrossegar en la seva batalla les jerarquies conservadores més ràncies d'aquell país.
L'informe actual ha necessitat dos anys d'investigacions sobre l'«oncle Ted», com es feia anomenar per les seves víctimes o companys de llit. Per exemple, conté fins a 90 entrevistes amb persones que van conèixer els fets.
S'hi relata que Joan Pau II va sol·licitar informes sobre el que nomenaria bisbe en quatre diòcesis i cardenal, però que tant al Vaticà com als EUA ningú va entreveure la gravetat de la situació, més enllà de les acusacions anònimes. Excepte les de John Joseph O'Connor, arquebisbe de Nova York, que no van ser anònimes sinó explícites. Joan Pau II va frenar els nomenaments successius de McCarrick fins que aquest no va enviar la carta en la qual negava qualsevol acusació.
Els «nets» del cardenal
Benet XVI va seguir en la línia del seu predecessor fins al 2006 quan, en vista de noves acusacions més detallades, va demanar la dimissió «espontània» de McCarrick. Joseph Ratzinger i el seu secretari d'Estat, el cardenal Tarcisio Bertone, van afrontar la situació, però no van trobar «acusacions provades» i no van obrir un procés intern formal. Potser un error pagat amb alt preu, perquè a l'informe actual es faciliten les proves sobre l'activitat homosexual de l'excardenal, prohibida per als clergues catòlics, i els abusos sobre els quals el clergue anomenava «els meus nets».
El segon afectat per la història és el cardenal Stanislaw Dziwisz, que va ser secretari personal del papa Joan Pau II. Un documental acabat d'estrenar, que curiosament coincideix amb la publicació de l'informe vaticà, il·lustra que Dziwisz «encobria els pederastes a canvi de diners» i que va amagar al Papa «les acusacions contra el pare Maciel (fundador dels Legionaris de Crist) i de McCarrick».
L'arquebisbe Stanislaw Gadecki, president de la conferència episcopal de Polònia, ha demanat al Vaticà una comissió investigadora sobre l'exsecretari de Karol Wojtya. Segons els expedients que hi ha al Vaticà, «hi haurà tela per a estona».
