El cosmòdrom de Baikonur, a Kazakhstan, ja ho té tot preparat per al llançament avui del primer dels dos nanosatèl·lits que posarà en òrbita la Generalitat per millorar la connectivitat de Catalunya i l'observació de la Terra.

Està previst que a les 07.07.12 (hora peninsular espanyola) s'enlairi de la base espacial de Baikonur, situada en una zona remota entre el mar d'Aral i la ciutat d'Astana, el coet Soiuz-2 que transportarà a l'espai aquest primer petit satèl·lit català, que ha estat batejat com Enxaneta.

La Generalitat durà a terme aquesta missió en col·laboració amb les empreses Open Cosmos i Sateliot, en el marc de l'estratègia NewSpace de Catalunya, que busca impulsar el sector aeroespacial, convertint-ho en un àmbit tractor de l'economia. L'objectiu del Govern és que aquest sector generi 1.200 llocs de treball en els propers 4 anys i 280 milions d'euros de facturació. El llançament del coet que transportarà l'Enxaneta es podrà seguir en directe a través de la web www.ensposemenorbita.cat.

Què és un nanosatèl·lit? És un satèl·lit que pesa menys de 10 quilos. Com que és molt més petit que un dispositiu espacial convencional, els nanosatèl·lits són més barats i més fàcils de fabricar, llançar i operar. L'Enxaneta, en concret, és un model CubeSat de tres unitats -de la mida d'una capsa de sabates- que orbitarà a baixa altura, a uns 500 quilòmetres de distància de la Terra, i utilitzarà tecnologia estàndard. El segon nanosatèl·lit de la Generalitat es llançarà a finals d'aquest any o principis del proper i serà una mica més gran, ja que constarà de sis unitats.

El primer nanosatèl·lit desplegarà serveis de connectivitat global d'Internet de les Coses (IoT, per les seves sigles en anglès), és a dir, permetrà la comunicació i l'obtenció de dades de sensors situats a tot el territori, fins i tot en zones de difícil accés o que no tenen cobertura de les xarxes de telecomunicacions terrestres convencionals. Podrà servir, per exemple, per monitorar el cabal dels rius i les reserves d'aigua, fer un seguiment de ramats, cultius o fauna salvatge, rebre dades meteorològiques d'estacions situades en llocs remots o controlar els moviments del sòl per prevenir desastres meteorològics.

Per la seva banda, el nanosatèl·lit de sis unitats oferirà serveis d'observació de la Terra que permetran obtenir imatges des de l'espai en diferents bandes espectrals per a l'estudi del territori. Analitzar la productivitat de sòls i cultius, prevenir i detectar incendis forestals, fer una gestió de l'aigua més eficient o planificar el desenvolupament urbà i rural són algunes de les aplicacions que pot tenir aquest segon nanosatèl·lit.

Les dades que aportin els nanosatèl·lits seran explotades en un primer moment pels diferents departaments de la Generalitat, amb l'objectiu de compartir-los, a posteriori, amb universitats, centres de recerca, centres tecnològics i empreses. La gestió i control dels nanosatèl·lits es farà des de l'estació terrestre situada a l'Observatori Astronòmic del Montsec, a Sant Esteve de la Sarga, al Pallars Jussà.

Les empreses adjudicatàries dels contractes licitats per l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) per al disseny, construcció i llançament dels dos nanosatèl·lits són Sateliot i Open Cosmos són . En concret, Sateliot s'ha adjudicat, per un import de 574.750 euros, la construcció del nanosatèl·lit de tres unitats, mentre que Open Cosmos fabricarà el de sis unitats per 1.724.250 euros. La barcelonina Sateliot és un operador de telecomunicacions satel·litari que té l'objectiu de posar en òrbita una constel·lació d'un centenar de nanosatèl·lits que actuïn com a torres de telecomunicacions des de l'espai. La britànica Open Cosmos és una companyia espacial que opera missions satel·litàries de principi a fi.

El nom del nano satèl·lit ha sortit d'una votació dels membres del club Super 3, que van respondre a la crida que els va fer el programa pensat per a nens InfoK del canal infantil de Televisió de Catalunya.