ERC i la CUP pacten els eixos del nou Govern i Junts hi és reticent

El preacord entre ERC i la CUP -un document de 16 pàgines que ha de ser ratificat avui per les assemblees de la formació anticapitalista- preveu donar cert marge a la taula de negociació amb l'Estat i decidir, en la primera meitat de 2023, si val la pena mantenir el diàleg o és moment de llançar un «nou embat democràtic per l'autodeterminació».

També contempla crear una «taula de direcció estratègica» de l'independentisme -inspirada en l'anomenat «Estat Major» del procés que va organitzar en l'ombra el referèndum unilateral de l'1-O-, un espai de coordinació que col·lisiona amb els interessos de Carles Puigdemont, que encapçala des de Bèlgica el denominat Consell per la República, que segons JxCat hauria de complir precisament aquesta funció. A més, el preacord inclou un gir a l'esquerra en polítiques socials i econòmiques i preveu que si Aragonès és investit president se sotmetrà a una qüestió de confiança «abans d'acabar la primera meitat de 2023», la qual cosa dona a la CUP la clau de la governabilitat a mitja legislatura.

Fonts de JxCat van afirmar que aquest preacord no és acceptable «ni en el fons ni en la forma». A JxCat causa malestar el fet que ERC hagi pactat ja les línies mestres del futur Govern amb un partit que no està previst que en formi part i, en canvi, no hagi compartit aquests eixos amb el soci que, si hi ha acord, tindrà la vicepresidència i la meitat dels departaments de l'executiu.

Qui va posar veu a aquests recels és el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, proper a Puigdemont, que va advertir a SER Catalunya que l'acord de govern entre JxCat i ERC està encara «molt verd» i va refredar la possibilitat que Aragonès sigui investit aquest divendres. Puigneró va avisar Aragonès que JxCat hauria de ser el seu «soci preeminent en aquesta coalició», però «ERC ha volgut primer garantir-se el suport» de la CUP, i va alertar: «Més val tenir un bon acord que un mal govern».

Per la seva banda, en la presentació de l'estratègia de vacunació massiva contra la covid-19, Aragonès va manifestar la seva confiança en els equips negociadors i va indicar que espera poder tenir acords «ferms i suficients» per formar un govern «com més aviat millor». «Catalunya necessita un Govern amb totes les funcions perquè els reptes del país són extraordinaris i necessiten que ens posem a treballar el més aviat possible a ple rendiment», ha afirmat.

Mentrestant, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, va iniciar ahir la ronda de consultes amb líders parlamentaris catalans, que s'allargarà fins avui, abans de proposar demà el nom d'un candidat a la investidura per al ple del divendres. La portaveu parlamentària del PSC, Alícia Romero, va defensar que sigui Salvador Illa qui se sotmeti al debat d'investidura si l'acord entre ERC, la CUP i Junts no està tancat abans.

La líder dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, va anunciar la seva intenció de votar en contra tant de la investidura d'Aragonès com de, arribat el cas, la del candidat socialista.

El president del grup de Ciutadans, Carlos Carrizosa, va augurar una legislatura «molt complicada» amb «inestabilitat política» en lloc de «recuperació econòmica» i reconciliació, mentre que el líder del PPC, Alejandro Fernández, va avançar que els seus tres diputats votaran ´no' a una investidura d'Aragonès i va acusar de «sectarisme» a la presidenta del Parlament, Laura Borràs.

Borràs convocarà per al divendres el debat d'investidura, però si el candidat a president no obté la majoria absoluta de suports se celebrarà una segona votació dos dies més tard, en la qual n'hi haurà prou amb la majoria simple. Fonts del Parlament indiquen que està damunt la taula la possibilitat que aquesta segona votació, si és necessària, se celebri dimarts -dos dies hàbils després de la primera-.