L’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa va aprovar ahir una resolució que insta Espanya a «considerar l’indult o l’excarceració dels polítics catalans condemnats pel seu paper en l’organització del referèndum inconstitucional» d’octubre del 2017. La resolució de l’informe va ser adoptada per 70 vots a favor, 28 en contra i 12 abstencions. El text, que aborda la situació dels polítics kurds empresonats a Turquia i dels polítics catalans a la presó, reconeix que Espanya «és una democràcia viva amb una cultura de debat públic lliure i obert».

La resolució de l’informe, el ponent del qual ha estat el legislador letó Boris Cilevics, demana la reforma de les disposicions penals relatives a la rebel·lió i la sedició i abandonar els processos encara en curs de funcionaris de rang inferior. Els legisladors dels 47 països de l’organització paneuropea reclamen també «considerar la possibilitat de posar fi als procediments d’extradició» en vigor contra l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i la resta de polítics catalans fugits d’Espanya. Les esmenes presentades per parlamentaris del PP i el PSOE, en referència a les peticions de la resolució van ser desestimades. També les de la representant d’ERC, Laura Castel, excepte la que demanava eliminar que «Espanya és un dels Estats més antics d’Europa».

Cilevics va dir que «el referèndum va ser il·legal, anava en contra de la Constitució i el problema és que la sanció va ser desproporcionada i per això, contraria a l’Estat de dret». El conservador britànic John Howell va sostenir que «la situació de Turquia és molt diferent d’Espanya, on hi ha un estat de dret fort que s’ha enfrontat a delictes greus». El representant d’Esquerra Unida Europea, Tiny Kox, va considerar l’informe «una miqueta confús» i va aplaudir, al costat de la parlamentària islandesa que va parlar en nom del Grup socialista, la proposta d’indult al Consell de Ministres de demà. El representant liberal Jacques Maire, parlamentari francès membre del partit del president gal, Emmanuel Macron, també es va mostrar a favor de la concessió dels indults als nou presos del procés, com el popular francès François Calvet. Per la seva banda, Antonio Gutiérrez, senador socialista i president de la delegació espanyola, va recordar que el Suprem «no va condemnar polítics catalans per declaracions» sinó per «sedició, desobediència i malversació de fons públics». «Si una part del seu territori es vol independitzar sense un referèndum pactat i de forma unilateral, el seu ordenament jurídic preveu un tipus penal per als autors d’aquest acte de sedició?, va preguntar als legisladors dels 47 estats membres.