ERC, Junts, CUP i comuns han acordat un esborrany per a una nova llei d’emergència habitacional, que haurà de substituir el decret català d’habitatge anul·lat pel Tribunal Constitucional fa un any, segons van confirmar ahir fonts parlamentàries i de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH).
L’Alt Tribunal va tombar el 28 de febrer de 2021 el decret llei de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge, impulsat el 2019 pel Govern, que obligava grans tenidors a oferir lloguer social a les persones vulnerables que ocupin il·legalment un habitatge.
Passat gairebé un any, ERC, JxCat, CUP i comuns han tancat en ponència conjunta un nou acord que ha estat celebrat per la PAH, entitat que ha participat en la negociació del text. «Un nou pas endavant. Es reactiva el compte enrere per recuperar les mesures antidesnonaments anul·lades pel Constitucional», va dir la plataforma en un comunicat.
Els quatre grups han aconseguit així desbloquejar el text per a una nova llei que, segons la PAH, «garanteix» que es recuperaran les mesures de lloguer social anul·lades pel TC.
La futura llei descarta el mecanisme del dret a compensació per a grans tenidors, però sí que introdueix mesures de foment de lloguers socials per evitar desnonaments. Entre d’altres punts, es promou que, a canvi de frenar desnonaments, els grans tenidors no vinculats a bancs o fons d’inversió podran sol·licitar a la Generalitat que els llogui l’habitatge on viu una família en risc a preu de protecció oficial, quedant-se aquests com a inquilins amb lloguer social.
És per això que serà la Generalitat, a través de l’Agència d’Habitatge de Catalunya, qui assumeixi els lloguers d’aquestes famílies, ja sigui a través d’ajudes o com a arrendatària d’aquests habitatges, una mesura que fonts parlamentàries consideren que pot incentivar els propietaris intermedis a mantenir pisos en lloguer.
