El ple del Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous els pressupostos generals de l'Estat amb 187 vots a favor, una amplia majoria assolida gràcies al 'sí ' del PSOE, Podem, ERC, PNB, Bildu, PDeCAT, CC, Més País, Compromís, l'exdiputada de Podem María Pita i el PRC. Les formacions contràries als comptes (PP, Vox, Junts, CUP, els exdiputats de Navarra Suma, Foro Asturias i Terol Existeix) han sumat 157 vots, mentre que el diputat del BNG s'ha abstingut. ERC i Bildu s'han abstingut a les seccions del Ministeri de Defensa, de la Casa Reial, del Tribunal de Comptes, del TC i del CGPJ, que han quedat aprovades amb el suport del PP.

Són els tercers pressupostos consecutius aprovats aquesta legislatura. Els comptes passen ara al Senat, on si no s'introdueixen esmenes quedaran llestos per a ser publicats al Butlletí Oficial de l'Estat i entraran en vigor l'1 de gener.

ERC i Bildu s'abstenen a Defensa i Casa Reial

Els comptes han prosperat amb el suport dels socis, malgrat que ERC i Bildu s'han abstingut a dues de les partides dels comptes: les del Ministeri de Defensa, la Casa Reial, el Tribunal de comptes, el TC i el CGPJ. Totes aquestes partides han quedat aprovades igualment gràcies amb els vos de les formacions del govern i amb el suport del PP, que en aquestes partides ha canviat el 'no' per un 'sí'.

Montero celebra l'aprovació

Ja abans de la votació, i en declaracions als passadissos del Congrés, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha assegurat que l'aprovació dels comptes és una "boníssima notícia per al conjunt del país". "Estem molt satisfets després de moltes setmanes de diàleg i acord, i agraeixo als grups polítics que hagin prioritzat l'interès d'Espanya a altres qüestions ideològiques que ens separen, però que al final ens permeten arribar a acords".

Acords amb els socis

Els comptes han anat sumant suports a mesura que s'acostava el moment de la votació. El primer grup a confirmar el 'sí' va ser el PNB, que va assolir un acord amb l'executiu per a la renovació del concert econòmic basc. També Més País i Compromís a canvi de més inversió per a salut mental i una agència de supervisió de la intel·ligència artificial.

Bildu s'hi va afegir després d'assolir un acord de 10 punts on, entre altres, el govern espanyol es compromet a prorrogar el topall del 2% d'increment del lloguer recollit al reial decret 11/2022 fins al 31 de desembre del 2023. A més, l'executiu cedirà al govern basc i al navarrès la gestió completa dels nous impostos a la banca i a les elèctriques, i transferirà la competència de Trànsit al govern de Navarra.

El PDeCAT també va anunciar aquest dimarts que votarà a favor dels pressupostos fruit d'un acord per la gratuïtat dels trajectes en autobús de titularitat estatal durant tot l'any que ve al conjunt de l'estat espanyol. La mesura beneficiarà els passatgers que tinguin abonaments -no els bitllets senzills-, s'inclourà en el decret per pal·liar els efectes de la guerra d'Ucraïna i tindrà un cost de 30 milions d'euros.

ERC ha estat l'últim a confirmar definitivament un 'sí' que ja es donava per fet. El portaveu dels republicans, Gabriel Rufián, ha reivindicat l'acord a l'hemicicle després d'arribar a un acord per al traspàs a la Generalitat de 900 milions d'euros per a infraestructures pendents. ERC ha aconseguit a l'últim moment també el traspàs de quatre casernes de la Guàrdia Civil, la paralització de les tasques de la molt alta tensió (MAT) a Girona, i 20 milions d'euros més per a la salut bucodental.

Tot plegats sumen 187 vots, molt per sobre de la majoria absoluta de la cambra (174 vots) i els gairebé mateixos suports que van obtenir els pressupostos generals de l'Estat per al 2022,q que van ser 188. L'executiu exhibeix el resultat com una mostra de fortalesa dels engranatges del govern de coalició i els seus socis, tenint en compte que Pedro Sánchez va ser investit el 2020 només amb 167 vots i gràcies a l'abstenció d'ERC i Bildu.

900 milions per a infraestructures de Catalunya

Les esmenes acordades entre ERC, el PSOE i Podem suposen la creació d'un mecanisme que ha de garantir que s'executen les inversions de l'Estat a Catalunya. Segons aquest acord, l'Estat transferirà a la Generalitat els fons per a realitzar obres en infraestructures claus a Catalunya en l'àmbit ferroviari i de carreteres, per un valor total de prop de 900 milions d'euros. D'aquests, 10 milions seran per a la Fàbrica Nova de Manresa.

Entre els convenis signats es troben l'execució de les actuacions al Maresme derivades de la cessió de la N-II, amb una aportació plurianual de l'Estat de 384 milions d'euros. També un conveni per actuacions de millora de la connectivitat de l'AP2 i l'AP7, amb una aportació plurianual que arriba fins als 250M d'euros.

D'igual manera, segons ERC, es farà efectiu un conveni per a l'execució de l'Eix Pirinenc amb una partida plurianual de 260 milions d'euros. Finalment, s'ha signat també un acord per a l'execució d'intercanviadors entre la xarxa ferroviària de titularitat estatal i la de la Generalitat.

ERC també ha acordat amb el govern espanyol altres partides, com l'aportació estatal de 40 milions d'euros a l'Autoritat de Transport Metropolità per finançar el transport de viatgers, 60 milions d'euros per al Catalunya Media City, 7 milions d'euros per a la investigació científica, o 43 milions d'euros per actuacions de transició energètica en edificis dels Mossos d'Esquadra i la renovació de la flota de vehicles.

A més l'Estat transferirà a la Generalitat el deute de 273.000 euros pel suplement català del BOE, i s'ha tancat un acord polític per al traspàs de la gestió del Delta de l'Ebre, on s'impulsarà una comissió bipartita i una taula de treball per a l'estudi de les inversions necessàries per a la conservació del Delta.

També s'han afegit 24 milions d'euros per a les comunitats autònomes per garantir el finançament necessari a la Generalitat per a desenvolupar el pla bucodental incorporat a la cartera del sistema nacional de salut.