El Constitucional avala l'impost sobre les grans fortunes i rebutja el recurs del govern d'Ayuso

El Tribunal Constitucional ha desestimant el recurs d'inconstitucionalitat interposat per la Comunitat de Madrid contra l'Impost de Solidaritat a les Grans Fortunes. D'aquesta forma ha avalat íntegrament el tribut que el govern espanyol va crear el mes de desembre de 2022. Amb set vots a favor i quatre en contra, el ple ha rebutjat els arguments esgrimits per l'executiu de Isabel Díaz Ayuso. La sentència ha comptat amb el vot particular en contra dels magistrats conservadors Ricardo Enríquez, César Tolosa, Enrique Arnaldo y Concepción Espejel.

El govern de Díaz Ayuso considerava que l'impost vulnerava el 'ius in officium' dels diputats perquè s'havia introduït una proposició de llei que tenia una altra finalitat a través d'una esmena durant la seva tramitació. Considerava que el nou tribut vulnerava l'autonomia financera de la Comunitat de Madrid, així com la reserva de la llei orgànica en matèria de cessió de tributs en relació a la llei de patrimoni.

De la mateixa manera, apuntava a una vulneració dels principis de capacitat econòmica i no confiscatorietat, donat que els tipus de gravamen del nou impost eren molt alts. A més, valorava que anava en contra del principi de seguretat jurídica per tenir grau de retroactivitat.

La sentència ha rebutjat aquests plantejaments, d'entrada perquè s'hi aplica la doctrina constitucional sobre el dret d'esmena, que compleix el requisit d'idoneïtat. Concretament, l'impost de les grans fortunes es preveia per creació de dos gravàmens com l'energètic i el bancari, amb el propòsit d'obtenir ingressos públics per fer front a la crisi energètica i l'encariment dels productes per la guerra a Ucraïna.

Tampoc ha acceptat el plantejament de vulneració d'autonomia financera, donat que no interfereix en les competències autonòmiques sobre l'impost de patrimoni, que és de titularitat estatal i cedit a les comunitats. "No hi ha cap competència autonòmica que s'hagi vist afectada per l'impost impugnat (...), la queixa real de la Comunitat de Madrid és que aquells dels seus residents amb un matrimoni superior als tres milions d'euros hauran de pagar el nou impost estatal, amb la qual cosa Madrid perd el seu atractiu fiscal per atraure l'esmentada riquesa al seu territori", ha assenyalat el Tribunal Constitucional en una nota informativa.

En aquest sentit, ha valorat que aquest fet no ha d'impedir a l'Estat poder establir nous tributs. Així mateix, no ha considerat que s'hagin infringit els principis de no confiscatorietat i capacitat econòmica de l'article 31.1 CE, donat que l'impost sobre grans fortunes només tindria efecte confiscatori en cas d'esgotar el valor del patrimoni i no en la renda generada pels bens gravats. 

El Tribunal ha destacat que el recurs tampoc aporta dades sobre el suposat caràcter desproporcionat dels tipus de gravamen: "La sentència cita dades extretes de les estadística de l'AEAT, segons els quals el tipus efectiu de gravamen de l'impost sobre les grans fortunes està per sota del 0,5% del valor del patrimoni gravat, per la qual cosa no és desproporcionat", ha detallat.

En la nota, el Tribunal Constitucional ha indicat que s'aplicarà la mateixa doctrina que s'ha aplicat al recurs del govern de Madrid als recursos dels governs de la Junta d'Andalusia, l'Assemblea de Madrid, la Xunta de Galícia i el govern de Múrcia. 

Vot particular en contra

La sentència ha comptat amb el vot particular en contra dels magistrats conservadors Ricardo Enríquez, César Tolosa, Enrique Arnaldo y Concepción Espejel. La seva justificació ha estat que la mesura s'hauria de declarar inconstitucional en considerar que la tramitació es va fer via esmena sense tenir connexió mínima d'homogeneïtat exigible a la llei. Així, hi veuen una vulneració de l'autonomia financera i política de les comunitats autònomes. 

A més, han considerat que es vulnera el principi de seguretat jurídica, i que en aplicar-se en l'exercici de 2022 tot i haver-se validat a finals d'aquell any, es priva els afectats a "ordenar les seves relacions econòmiques amb temps suficient". Alhora, han indicat que "la creació del nou impost no era previsible".