La història de Zenyk i Nyk, l’enterramorts ucraïnès i el gos que evacuen els ucraïnesos morts per portar-los a casa

Zenyk i Nyk són inseparables. L’home i el seu gos recorren cada dia el camí del Donbass, al front de l’est, a Dnipró, per evacuar els cadàvers dels soldats ucraïnesos morts en combat. En un petit camió frigorífic blanc amb el logotip de les Forces Armades Ucraïneses, Zenyk, un recluta de 51 anys que no va voler donar el seu cognom, acudeix a primera hora del matí a recollir els cadàvers d’un dipòsit militar a la regió oriental de Donetsk. Al seu costat, al seient de passatger, hi va el seu gos, Nyk, de només un any, recuperat a Bakhmut, ciutat arrasada pels combats que es van estendre durant dos mesos.

L'home, amb un petit bigoti i uma barba crescuda, rep la salutació de tots els presents al dipòsit de cadàvers quan arriba al lloc. Es tracta d’una petita casa discreta, sense rètols visibles, aïllada al costat de la carretera i amb un vell cobert tancat i refrigerat. Les bosses de plàstic blanques i negres que contenen els cadàvers estan col·locades al terrra de ciment.

Zenyk qualifica la seva feina com a «atípica», però que «ha de fer-se». «Has de portar els herois a casa, els morts. Ells també han de tornar a casa, on els esperen dones, fills i pares», explica a AFP aquest excontractista d’obres. Aquest home de 51 anys explica com, el 2014, es va oferir de voluntari per tornar a les famílies els cadàvers de soldats morts en enfrontaments amb separatistes prorussos orquestrats per Rússia.

Amb la invasió de febrer del 2022, Zenyk va ser reclutat a l’Exèrcit. «El més dur era entregar el cos als familiars. Ara no contacto amb les famílies», diu el pare de dos fills, un d’ells combatent a la regió de Donetsk i l’altre guardafronteres.

Sense llàgrimes

Les bosses funeràries les porten al dipòsit de cadàvers unitats dedicades a recollir cadàvers al terreny, o les brigades a les quals pertanyien els soldats.

Zenyk diu que està «acostumat» a la seva feina, perquè «si et quedes allà plorant per cada mort, és difícil de suportar».

«Hi arribes i hi ha 10, 15 cossos. Saps que els has de fotografiar la cara, revisar les robes a la recerca de granades o munició, descriure els cossos i després els nois carreguen el vehicle una vegada complerts els tràmits administratius», detalla. Aquell matí va carregar una vintena de cadàvers, va constatar AFP, i els va portar al dipòsit de cossos de Dnipró.

Ni Kíiv ni Moscou comuniquen les seves pèrdues, però segons analistes, els soldats ferits i morts dels dos bàndols des del 24 de febrer del 2022 arriben a desenes de milers, almenys.

«A l’inici de la invasió hi havia molts morts, ara en són menys», segons Zenyk.«En cas d’ofensiva arriben més cossos, perquè les ofensives provoquen encara més víctimes», assenyala.

Segons ell, a l’inici del conflicte «no hi havia joves, però avui comencen a morir fins i tot els més joves, nois nascuts el 2003, 2004». L’arribada de l’hivern fa que la feina sigui «menys complicada [...] perquè els cossos es preserven gràcies al gel», va afegir Zenyk. «Quan a l’estiu som a 30 graus, els cossos es tornen irreconeixibles».

De vegades també transporta soldats russos que s’entreguen a l’Estat major de les Forces Armades per ser bescanviats pels cadàvers de soldats ucraïnesos.

Al final del matí, Zenyk es va posar al volant del seu petit camió i va partir cap a Dnipró, a 200 km de distància.