Mor a la presó l'opositor rus Aleksei Navalni als 47 anys

 L'opositor rus Alexei Navalni ha mort a la presó, segons les autoritats russes aquest divendres. L'agència russa Interfax afirma que els serveis penitenciaris han comunicat que Navalni va "perdre el coneixement" després de fer "un passeig" i quan van arribar l'ambulància els metges van confirmar la seva mort. Encara s'estarien establint les causes de la mort, diuen. Navalni, de 47 anys, va patir un intent d'enverinament i estava empresonat en una presó de Sibèria per "extremisme". Va rebre el premi Sàkharov del Parlament Europeu el 2021.

En un missatge a X, la portaveu de Navalni, Kira Yarmysh, ha dit que no té confirmació de la mort de l'opositor i que el seu advocat està anant cap a la presó per intentar aclarir els fets.

A finals del 2023, l'entorn de Navalni el va localitzar en una colònia penal a Sibèria. En concret, a la IK-3 a Kharp 'Polar Wolf', al districte autònom de Yamalo-Nenets, una de les regions més remotes i al nord de Rússia. La seva portaveu Kira Yarmysh havia denunciat la intenció del règim rus d'aïllar-lo "sobretot abans de les eleccions" presidencials del març.

El trasllat a Sibèria va sumar una nova fita en el periple vital del líder polític contrari a Putin, que l'any 2020 va ser enverinat -també a Sibèria- amb el què laboratoris estrangers van qualificar posteriorment d'agent nerviós. Navalni va ser tractat mèdicament a l'estranger, i en tornar a Rússia, el 2021, va ser enviat a la presó.

Opositor a Putin

Advocat i activista anticorrupció, Navalni va començar a emergir en la política russa el 2008 escrivint en un bloc sobre presumptes casos de corrupció fins que va saltar a primera línia com a opositor al règim de Vladímir Putin en les protestes posterior a les eleccions russes del 2011. A partir de llavors, va patir múltiples detencions.

Exmembre del partit liberal Yábloko, Navalni es va intentar presentar a les eleccions presidencials del 2018 amb el partit Rússia del Futur, però li van prohibir. Al cap de dos anys, Navalni va caure malalt durant un viatge a Sibèria i va ser traslladat a Berlín, on va estar en un coma induït durant dies. Les autoritats alemanyes van fer una investigació i van concloure que havia estat enverinat amb Novichok, un agent nerviós.

Malgrat l'amenaça d'una ordre de detenció, Nalvalni va tornar a Rússia el gener del 2021 i va ser immediatament detingut a l'aeroport. Va mantenir una vaga de fam durant 23 dies a la presó i finalment va ser condemnat a 19 anys de presó per "extremisme". Una pena que se sumava a la condemna d'onze anys per frau.

Tant la Unió Europea com els Estats Units van denunciar reiteradament la situació de l'opositor i, fins i tot, havien aplicat represàlies a Rússia pel seu cas. El Parlament Europeu va reconèixer "la lluita pels drets humans" de Navalni amb el premi Sàkharov 2021 a la llibertat de consciència.

Ara bé, Navalni també ha estat una figura polèmica. El 2021 Amnistia Internacional va decidir deixar de titllar-lo de "presoner de consciència" després de comprovar que alguns dels seus comentaris en el passat "incitaven a la discriminació, la violència o l'hostilitat".

La UE considera Rússia "l'únic responsable" de la mort de Navalni

La Unió Europea veu Rússia com "l'únic responsable" de la mort de l'opositor Alexei Navalni, de qui destaquen la seva lluita "a favor de la llibertat i la democràcia". En una piulada a X, el president del Consell de la UE, Charles Michel, ha lamentat que Navalni hagi hagut de fer "el sacrifici definitiu" per defensar els seus ideals i ha assegurat que la lluita en pro de la llibertat "mai acaba". "Envio el meu profund condol a la família i a aquells que lluiten per la democràcia arreu del món en les condicions més fosques", ha afegit.

Fora de la Unió, líders polítics com el primer ministre britànic, Rishi Sunak, han lamentat la "gran tragèdia" que suposa la mort de Navalni i han destacat el seu "fort coratge" per defensar la democràcia.