L'antic cremallera de Montserrat ha tornat als seus orígens. No per circular, però sí per deixar constància de quin va ser el seu medi natural. La màquina número 4, una de les que van formar part del primer parc ferroviari del transport montserratí a partir del moment que es va posar en marxa, el 1892, va retornar ahir a Monistrol, juntament amb el que es coneixia com el vagó de la reina. Cap de les dues peces s'ha mogut del Bages durant la seva llarga trajectòria, però els últims 33 havien fet estada en una finca particular de Balsareny, després que Ramon Font les adquirís en subhasta el 1983. Ara, la donació que n'han fet les seves filles i hereves, Maria Antònia i Rosa Font Besora, gràcies a les gestions de l'Associació d'Amics del Cremallera i els Funiculars de Montserrat i a la col·laboració de Ferrocarrils de la Generalitat (titular de l'actual cremallera), ha fet possible aquest retorn de la màquina i el vagó a Monistrol.
Ambdues peces es van descarregar ahir sobre una via que també formava part del conjunt de la finca de Balsareny, que és l'únic tram llarg que es conserva de l'original del 1892, amb les travesses de ferro. Quedaran exposades just davant de la façana de l'estació de Monistrol-Vila, per recordar així el que va ser el predecessor del cremallera actual, inaugurat l'11 de juny del 2003. El municipi no disposava fins ara de cap de les màquines o vagons originals que tant van caracteritzar el seu paisatge des del 1892 fins al 1957, quan l'antic cremallera va deixar d'operar.
La locomotora que des d'ara serà monument en record d'aquell transport és la número 4, batejada també com a Víctor Balaguer -una de les persones que van contribuir a la companyia i, per tant, a la realització del cremallera-, va ser construïda a França el 1891 i es va lliurar a la companyia el 1892.
Forma part de la primera sèrie de cinc locomotores que es van portar a Montserrat, que posteriorment, entre el 1920 i el 1921, es van ampliar amb tres més, i aquestes vuit van formar el parc motor complet de l'antic cremallera.
Indemne de l'accident
Una de les curiositats, segons explicava ahir a Regió7 David Blasco, integrant de l'Associació d'Amics del Cremallera i els Funiculars de Montserrat, és que quan va arribar a la línia "va fer-ho amb un maquinista italià, Giacomo Francisco, que va ser qui amb la màquina número 4 va formar tots els maquinistes d'aquí de les contrades que acabarien portant el cremallera de Montserrat. Per dir-ho d'alguna manera, vas ser la màquina de formació i de pràctiques".
Al llarg dels 65 anys de funcionament del cremallera antic les màquines van haver de ser sotmeses a nombroses reformes i reparacions pel desgast sofert, però malgrat totes les vicissituds, destaca Blasco, la màquina número 4 "sempre va poder estar en servei. L'únic que va passar és que cap als anys 1953-54, veient que ja estava molt limitada, la companyia permetia que aquesta màquina pugés només un vagó, en lloc dels dos que era habitual d'aquest transport".
Un dels fets més rellevants d'aquesta ara màquina monument és que, quan hi va haver l'accident del 25 de juliol del 1953 que va acabar de sentenciar l'antic cremallera, era una de les quatre que hi havia en circulació i l'única que en va sortir totalment il·lesa, ja que era la darrera. De fet, juntament amb la número 2 -les que van topar van ser la 3 i la 5- van servir per a l'evacuació dels ferits.
Quan es va liquidar la línia i l'empresa i es van subhastar les màquines, el 1972, aquesta número 4 i el vagó van anar a parar a la finca de la Torre dels Bacus de Monistrol, un xalet que s'havia fet construir en el seu moment el director de la compa-nyia, Julià Fuchs. L'any 1983 es va subhastar aquesta finca i Ramon Font, de Balsareny, va accedir a la compra de la màquina i el vagó. Des de llavors, durant aquests 33 anys, ha estat conservada a la seva finca particular de Balsareny, fins que ara les hereves, Maria Antònia i Rosa Font Besora, n'han fet donació.
El vagó d'Alfons XIII
Pel que fa al vagó, es coneix com el vagó de la reina, "tot i que els treballadors també l'anomenaven el bagul o la caixa de morts, per la forma del sostre", explica David Blasco. És un vagó reformat, ja que la plataforma és d'un vagó de la primera època del cremallera, construït el 1891. "El 1928", detalla Blasco, "quan ja se sabia que es faria l'exposició internacional de Barcelona del 1929, la companyia tenia el vagó del cotxe saló, que li deien el vagó del rei (que actualment es conserva a Ribes de Freser), però van voler disposar d'un comboi de luxe per a entitats i organismes. Van fer aquest segon cotxe saló i el van anomenar el vagó de la reina. El 1928-29 és quan van reformar un antic vagó per convertir-lo en aquest. De fet, va ser el vagó que el 1929 va utilitzar el rei Alfons XIII per pujar per tercera vegada a Montserrat".
