Fa més de 300 anys, fruit d'un intercanvi comercial amb Amèrica, van arribar les mongetes a Castellfollit del Boix. De fet, l'any 1789 l'escriptor anglès Arthur Young ja esmentava la presència de la mongeta de Castellfollit del Boix al seu llibre 'Viatge per Catalunya'. Amb una història consolidada i unes característiques organolèptiques pròpies, els productors d'aquest llegum fa anys que treballen per aconseguir la Denominació d'Origen Protegida (DOP), que permetria preservar la qualitat i incrementar la seva promoció. De fet, la Fundació Miquel Agustí ja està a la recta final del projecte d'assessorament científic per obtenir una nova varietat de la mongeta -el més semblant possible a la varietat històrica-, però que sigui més resistent al clima i al territori.

De pell molt fina, mida petita, textura cremosa i gust suau, la mongeta de Castellfollit del Boix té unes qualitats pròpies que la fan molt apreciada pels paladars. Així ho ha explicat a Francesc Casañas, coordinador del grup de recerca de la Fundació Miquel Agustí, qui detalla que la mongeta que creix a Castellfollit «és d'origen mexicà i està emparentada amb una mongeta que es cultiva als Estats Units».

«És una mongeta petita, que sensorialment es caracteritza per tenir molt poca percepció de la pell, no s'esberla quan es cou i és cremosa i amb un gust suau», descriu Casañas. Ja fa cinc anys que la Fundació Miquel Agustí treballa sobre el terreny en un projecte sobre la millora genètica i ambiental de la mongeta de Castellfollit del Boix.

L'investigador explica que obtenir una nova varietat d'un producte alimentari és un procés molt lent, ja que «exigeix fer una selecció molt estricta» que comporta diversos anys d'estudi. Casañas apunta que aquesta varietat de mongeta topa amb dos reptes principals: d'una banda, la resistència a la sequera i, de l'altra, aconseguir que les plantes tinguin un creixement més definit.

Davant d'aquesta situació, la Fundació Miquel Agustí treballa en un camp experimental on duu a terme diverses iniciatives com ara el cultiu de plantes amb un encoixinat de plàstic. Segons Casañas, l'experiment té per objectiu veure si aquest encoixinat permet aguantar més la humitat a la planta davant de les sequeres i afavoreix així la germinació. La iniciativa pretén que l'aigua es coli a través d'uns petits forats que té el plàstic i es quedi estancada al volant de la planta, de manera que la humitat duri més temps. En el fons, diu l'investigador, «el projecte té per objectiu mantenir les característiques sensorials de la varietat històrica i corregir alguns defectes productius per aconseguir més benefici pels agricultors».

Incrementar la producció

El president de l'Associació de Productors de Llegums de Castellfollit del Boix, Josep Rius, explica que antigament la mongeta era un aliment d'autoconsum a la majoria de cases del territori i no es feien grans produccions. Avui en dia, però, «si ens interessa que això funcioni necessitem una producció mínima i aquí és on, a hores d'ara, ens trobem amb els principals entrebancs». Actualment l'associació compta amb 14 productors però entre tots ells no superen les dues tones de producció anual. Es tracta d'una quantitat molt petita per aconseguir tenir una DOP, ja que, segons apunta Rius, «calculem que hauríem d'arribar a la trentena de tones anuals de producció per aconseguir la Denominació». Rius creu que amb les millores que pugui aportar l'estudi de la Fundació Miquel Agustí, els pagesos podran aconseguir una producció constant per poder abastir el mercat. De fet, el tècnic de la Fundació Miquel Agustí Francesc Casañas també alerta que «si no s'aconsegueix augmentar la producció i que més gent s'engresqui, difícilment tindrà interès aconseguir una marca europea», tot i que Casañas considera que «per la qualitat sensorial que té el producte, seria viable obtenir-la».