Rotacions i més rotacions. No parlem de futbol ni de bàsquet; parlem de parròquies. És una situació que es repeteix al bisbat de Vic en l’última dècada, des que Romà Casanova n’és al capdavant (en va ser nomenat bisbe el juny del 2003).El seu període s’ha caracteritzat per una mobilitat en les parròquies, molt més freqüent del que és habitual. Una situació que ja ha generat queixes d’alguns grups de feligresos, perquè no facilita un assentament dels sacerdots en la comunitat, i, en conseqüència, una dinàmica de confiança i de treball. Dos dels casos més evidents i on aquesta situació ha estat més marcada és a les parròquies de Sant Vicenç i de Sant Fruitós.

Precisament, el capítol més recent generat per aquesta dinàmica va tenir lloc el 23 de juliol passat, quan una cinquantena de feligresos de Sant Fruitós es van desplaçar a Santpedor -aprofitant la presència del bisbe per oficiar la missa dominical i confirmar joves de la parròquia- per expressar-li el seu malestar perquè estaven amb desacord que els hagués canviat novament de rector. Aquest canvi el va comunicar la diòcesi el 14 de juliol passat i formava part d’un total de 13 nous nomenaments a les parròquies que abraça del Bages i l’Anoia. Però tot just feia un any (el juliol del 2016) de l’anterior decret de la diòcesi que dictaminava noves assignacions per als rectors. En aquell cas hi havia sis canvis de mossens al Bages, la meitat dels quals ara, un any després, tornaran a tenir noves parròquies.

És el cas de Jean de Dieu Ndizeye, que ara fa un any va ser nomenat pel bisbe Casanova com a mossèn de la parròquia de Sant Fruitós, i de la qual ja no n’és rector des d’aquest juliol, ja que li han estat assignades les de Sant Vicenç de Castellet, el Pont de Vilomara i Rocafort.

Queixes de Sant Fruitós

Quan el 23 de juliol passat, una cinquantena de feligresos de Sant Fruitós van anar a Santpedor per trobar-se amb el bisbe era per reclamar-li que no fes efectiu aquest canvi de mossèn. De fet, el que li van traslladar era que el seu malestar provenia de lluny, pel que consideraven una falta d'atenció del bisbat a la parròquia, ja que des que mossèn Amat Berenguer va haver de deixar la rectoria de Sant Fruitós per motius de salut, fa uns tres anys, no hi havia hagut una cura constant en el dia a dia de la parròquia. Fins i tot van estar uns mesos sense mossèn. Una situació que va acabar amb l'arribada fa un any de Jean de Dieu Ndizeye.

En aquest temps el mossèn d'origen ruandès i els feligresos havien aconseguit una bona sintonia com a comunitat, segons explicaven les persones que es van desplaçar a Santpedor. Romà Casanovas, però, ja els va deixar clar allà mateix que la decisió era inamovible i ho va argumentar per la falta de vocacions.

En la seva nova etapa, Ndizeye pren el relleu de Jean Hakolimana, que ara passa a ser rector de la Seu de Manresa, on agafa el relleu d’Antoni Boqueras.

I Ndizeye i Hakolimana protagonitzen, precisament, el penúltim relleu en una de les parròquies que ha viscut més canvis en només quatre anys, després d’un període especialment convuls, la de Sant Vicenç de Castellet.

Dècada moguda a Sant Vicenç

Ara fa just deu anys, el bisbat va nomenar per a la parròquia santvicentina David de Vargas, el polèmic rector que va protagonitzar una etapa (de quatre anys) que va desembocar en una profunda divisió de la comunitat local, i encara en penja un litigi judicial per uns diners bloquejats de l’associació d’enterraments. El Vaticà va expulsar del sacerdoci De Vargas el desembre del 2013, dos anys i mig després que el bisbat l’apartés de la parròquia (i no n’hi assignés cap de nova). En els sis anys que han transcorregut des de llavors, Sant Vicenç ha tingut fins a cinc mossens diferents.

En el moment que es va desituir De Vargas, es va optar per una solució transitòria, postcrisi. Van agafar les regnes in solidum (de forma compartida) de la parròquia santvicentina el mateix vicari general del bisbat de Vic, David Comte, i el llavors vicari pastoral de la diòcesi, Joan Casas.

Un any més tard, el juny del 2012, el bisbe va nomenar Xavier Bisbal com a vicari d’aquesta parròquia, fins que dos anys després, el juliol del 2014 i en el decurs de la festa major local, va oficiar la seva primera missa ja com a rector oficial. Semblava que d’aquesta manera es tancava una llarga etapa de transició a l’església de Sant Vicenç i que se n’obria una buscant l’estabilitat per anar deixant enrere aquell període convuls.

De fet, Bisbal va agafar les regnes de la parròquia amb fermesa i va buscar l’apropament en una comunitat encara dividida. Però tot just passats dos anys, va ser destinat a l’església de la Sagrada Família d’Igualada.

El seu lloc va ser ocupat a partir del juny de l’any passat per Jean Hakolimana, que hi haurà ha estat tot just un any, ja que passa a la Seu, i el seu lloc l’ocupa el reclamat (pels seus feligresos) fins ara mossèn de Sant Fruitós.

Segons consta en la darrera memòria d’activitats, el bisbat disposa de 147 sacerdots per atendre 249 parròquies.