15 de octubre de 2017
15.10.2017
40 Años
40 Años

El bagenc Pere Santamaria explica que la medicina està a punt d'aturar la diabetis

El científic de Sant Joan narra com si fos un conte la 'revolució mèdica' que ha iniciat al laboratori

18.10.2017 | 23:47
Pere Santamaria en la conferència a Sant Joan de Vilatorrada

La difusió dels seus descobriments a la prestigiosa revista Nature l'ha situat a la primera fila dels científics que estan revolucionant la medicina. Pere Santamaria, que va néixer a Manresa i posteriorment va créixer a Sant Joan de Vilatorrada, tenia el difícil encàrrec d'explicar els importants avenços del laboratori als curiosos del poble on ell va passar la infantesa i l'adolescència. La principal aportació de Santamaria al coneixement és la fórmula per lluitar contra malalties autoimmunes, com la diabetis de tipus 1, per mitjà de combatre només les cèl·lules que ataquen el propi cos.

Santamaria va escollir paraules profanes, entenedores per a tot tipus de públic, i ho va fer com si expliqués un conte, il·lustrant cada idea amb comparacions i metàfores. El cos humà, a escala microscòpica, és un univers en constant moviment. «Tenim 10 elevat a la 16 glòbuls blancs de diferents tipus que ens protegeixen d'infeccions que ens podrien matar, però a vegades s'equivoquen a dur terme la seva tasca i ataquen cèl·lules del propi cos», va començar. Havia de posar en context com funciona el sistema immunitari per posar èmfasi en allò que l'ha fet reconegut en el món mèdic. «Hi ha molts fàrmacs per combatre aquestes malalties, però el que fan és suprimir totes les cèl·lules que ens protegeixen, no només les dolentes, com si volguéssim eliminar els dolents amb una bomba i acabéssim eliminant tothom», narrava.

«El descobriment el vam fer l'any 2004 per casualitat, quan portàvem a terme una altra recerca, experimentant amb nanomedicina. Treballem amb partícules que són més petites que un glòbul blanc i el que fem és col·locar-hi unes molècules que són reconegudes. És com un cuc que en realitat és un esquer perquè piqui el peix. I el que fan és reprogramar les cèl·lules que no estan bé i els ordena que s'aturin», explica.

Tot i que els principals avenços que ha fet Santamaria en l'àmbit mèdic s'han centrat sobretot en la diabetis, el cert és que es pot aplicar en altres malalties. «Ho hem provat amb d'altres i funciona», assegurava. El científic bagenc és professor de la Universitat de Calgary del Canadà -país on resideix i on porta a terme les seves recerques- i és membre del Group Leader de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer.

Fins ara només s'ha experimentat amb ratolins i de moment no pot dir quan es començaran a fer proves amb humans. De fet, encara queda molt recorregut. Ara, un dels fronts oberts és saber com fabricar dosis en grans quantitats. «Més del 90% dels ratolins passen de ser diabètics a no ser-ho», afegia amb solemnitat. Santamaria va fer la conferència divendres a la nit, a l'Hostal Soler de Sant Joan, en el marc dels sopars-tertúlia organitzats per l'empresa Amb Salut (que s'ha creat recentment i ofereix assessorament en projectes destinats a la salut i al benestar de les persones), que ha programat un cicle de conferències vinculades amb la salut i el benestar.

Fins i tot ha experimentat amb ratolins amb esclerosi múltiple, malaltia que ataca neurones del cervell i la columna vertebral, que no poden ni moure les cames. Amb el fàrmac revolucionari que ha creat, els ratolins recuperen mobilitat. El científic bagenc ha obert una nova porta a la medicina per on es pot explorar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2018 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18