El primer cens de la llúdriga euroasiàtica a la riera de Merlès ha confirmat la presència d'aquest mustèlid. En un tram de 26 quilòmetres de la riera s'han detectat tres o quatre individus. Això representa que per cada 10 quilòmetres es poden comptabilitzar 1,5 exemplars d'aquest mustèlid. La investigació s'ha allargat tot un cap de setmana i ha tingut la presència de diversos equips de voluntaris.

Es tracta del primer cens que es du a terme en el corrent fluvial, de 60 quilòmetres de longitud, que travessa les comarques del Berguedà, Osona, el Ripollès i el Bages. Els 26 quilòmetres de riera analitzats representen el 43% de la seva longitud total.

La tasca s'ha dut a terme a través del personal tècnic del Servei de Fauna i Flora, de la direcció general de Polítiques Ambientals i Medi Natural. A més a més, hi han col·laborat membres de l'associació ADEFFA, que vetlla per la conservació de la fauna i la flora atòctona del territori, i posa èmfasi en la fauna i la flora dels corrents fluvials. A banda, hi han participat una quarantena de voluntaris.

Els últims resultats dels sondejos nacionals de la llúdriga, publicats l'any 2017, confirmen que aquesta espècie es troba en més de la meitat del territori català. A més, també apunten que els diversos individus es distribueixen per totes les conques, des de les capçaleres fins al mar. Es tracta d'una dada que posa de manifest la seva recuperació històrica. S'ha de tenir en compte que, durant la dècada dels anys setanta del segle passat, l'espècie pràcticament va desaparèixer del territori català.

Recuperació històrica

Els motius d'aquesta millora poblacional són múltiples. Però és evident que la qualitat de les aigües continentals ha millorat notablement en els últims trenta anys. Aquest fet es pot atribuir a la instal·lació de depuradores i a la disminució d'abocaments tòxics. La reducció de la contaminació, bàsicament metalls pesants i organoclorats, ha propiciat la recuperació de les poblacions de peixos, l'aliment bàsic de les llúdrigues.

De fet, la contaminació va ser una de les principals raons de la seva desaparició els anys setanta.

Un altre factor que afavoreix la presència de llúdrigues és que el riu tingui bons refugis, com per exemple boscos de ribera o àrees inaccessibles. Si es donen aquestes condicions, aquests animals poden aparèixer en àrees urbanes o properes a la ciutat, com a les portes de la ciutat de Barcelona.