Els litigis pel runam del Cogulló han tingut els darrers dies un segon pronunciament judicial. Es tracta d'una providència del Tribunal Suprem, que el que fa és desestimar un recurs de cassació que van presentar conjuntament la Generalitat i Iberpotash contra una altra petició d'execució de sentència, en aquest cas la del procés judicial que el 2008 va iniciar l'advocat sallentí i escriptor Sebastià Estradé, amb la lletrada Montserrat Badia, també contra l'autorització ambiental atorgada a l'empresa. Aquell contenciós va tenir una primera sentència el 2011 que deteminava que Iberpotash havia de pagar una fiança superior a la inicialment establerta (que era de menys de 600.000 euros i que posteriorment es va apujar a 7 milions).

Sebastià Estradé va morir l'abril del 2016, però el seu fill, juntament amb l'advocada amb la qual el seu pare va iniciar el contenciós, manté el procediment obert i el 2016 van presentar un incident d'execució de sentència, que va ser recorregut pel Govern i per l'empresa, recurs que el Suprem no ha admès.

Segons Badia, la petició que es manté com a materialització d'aquella sentència original és que es presenti un pla de restauració (l'empresa en té un d'aprovat des del 2018) i que es fixi «una fiança ajustada» al que s'ha acumulat en aquest runam i, per tant, al cost estimat de retirar-lo. Per a l'advocada d'Estradé, la quantitat de 7 milions d'euros (amb el nou pla en són 9,1) és «totalment insuficient». Els seus càlculs, prenent per exemple com a referència que la restauració d'un dipòsit de molt menys volum, com és el de Vilafruns, va costar uns 9 milions d'euros, és que aquesta fiança s'hauria de situar per sobre dels 60 milions.