Confusió i, més que malestar, resignació. És el que aquest dimarts al matí predominava entre els usuaris de la línia R4 de Renfe que volien agafar aquest transport a Manresa, i que cal recordar que des del passat 8 de febrer (quan es va produir l'accident mortal a Castellgalí) cobreix amb busos el tram entra la capital del Bages i Sant Vicenç de Castellet. I és que amb la vaga convocada per a aquest 21 de febrer se l'hi ha afegit complicació sobre complicació. A un tram que ja funciona en la provisionlitat (amb busos), que dimecres va variar horaris (els va avançar 15 minuts), aquest dijous hi afegia uns serveis mínims motivats per la vaga i, que a més, en alguns moments ni tan sols no han pogut complir pels talls de carretera que el CDR ha anat portant a terme en diferents moments a l'accés a Sant Vicenç.

A quarts de 9 del matí, per exemple, el xofer d'un dels autocars consultava als informadors de Renfe que hi havia a l'estació de Manresa si feia o no pujar els usuaris al vehicle, ja que a través del mòbil veia la cua que s'havia format a la C-55 en sentit sud, entre Castellgalí i Sant Vicenç, perquè en aquell moment s'estava realitzant un dels talls de protesta.

Belinda Arias, una de les usuàries que volia agafar el servei, explicava que "no queda cap més remei que agafar-nos-ho amb filosofia. Ja hi estem acostumats, per desgràcia". Reconeixia que "jo ni tan sols no sabia que avui hi havia una vaga i serveis mínims, però és que arriba un noment que ja gairebé ens és igual, perquè ens tenen marejats".

A les portes de la caseta provisional que actualment funciona com a espai per a la compra de bitllets a l'estació manresana (l'edifici està en obres) s'hi acumulen i solapen els papers informatius. El dels horaris habituals, el que informa que el servei es cobreix temporalment amb autobusos en el tram fins a Sant Vicenç, el que notifica que des del dia 20 els serveis s'han avançat un quart d'hora, i el dels horaris amb serveis mínims per a aquesta jornada de vaga. Cinc informadors i també els vigilants de seguretat mmiraven d'orientar i ajudar tant com podien als viatgers.

José Ignacio Cosido, que feia explícit que no secundava la vaga, lamentava que els talls de carretera acabessin d'afegir traves "a un servei que ja fins ara ja era una desgràcia, i que ara és una doble desgràcia. Ja no sé que hem de fer la gent humil per moure'ns i fer el nostre dia a dia".

Abdel Hadi, que explicava que diàriament va fins a Terrassa, deia que "al final ja no ens mirem ni els horaris, venim aquí i esperem a veure quan surt un autobús i l'agafem. Perquè ja no ens podem refiar absolutament de res. I ara que n'havia de sortir un [eren quarts de 9 del matí] ens diuen que val més no começar encara el trajecte perquè la carretera està tallada. Em sembla que me'n vaig cap a casa", hi afegia amb resignació.