24 de agost de 2019
24.08.2019
Entrevista

«Creiem que fer un govern progressista i d'esquerres era bo per a Sant Vicenç»

Adriana Delgado, nova alcaldessa del municipi, aposta per un Ajuntament més proper, i per fer polítiques socials, de civisme i d'habitatge

23.08.2019 | 21:27
Adriana Delgado ha accedit a l'alcaldia després de 8 anys a l'oposició

Després de 8 anys com a regidora a l'oposició, ha assolit l'alcaldia en un govern de coalició amb el PSC i En Comú

Adriana Delgado Herreros va néixer al Pont de Vilomara el 1978, però fa anys que viu a Sant Vicenç de Castellet, d'on és la nova alcaldessa des del 15 de juny passat. Periodista de professió, va treballar, entre altres mitjans, a Regió7, i entre altres coses també ha estat assessora de comunicació al departament d'Innovació, Universitats i Empresa. El 2011 es va vincular a la política municipal com a número dos d'ERC a Sant Vicenç, d'on ha estat 8 anys regidora de l'oposició fins a assolir l'alcaldia, que ERC lidera en coalició amb el PSC i Sant Vicenç En Comú, mentre que Junts en queda fora. Tanmateix, la seva trajectòria política va més enllà, primer com a presidenta comarcal del Bages entre el 2011 i el 2013 (en va ser vicepresidenta els dos anys posteriors) i des del febrer del 2016 fins ara, també com a diputada al Parlament de Catalunya.

Mare, diputada i ara alcaldessa, com s'ho fa tot plegat?

Amb una bona organització, molta xarxa familiar, i amb la base que m'agrada molt el que faig. Sempre ha estat habitual que al Parlament hi hagués alcaldes i alcaldesses, però des que soc alcaldessa he hagut de deixar responsabilitats al Parlament, i algunes comissions com la d'afers institucionals, però ja venia d'una baixa de maternitat, de manera que ja em cobrien en molts aspectes. Ara bàsicament estic a la mesa i a la ponència de llei de la reforma del reglament, i porto la qüestió de la memòria històrica a la comissió de justícia.

A Sant Vicenç ERC va pactar un tripartit quan amb el PSC en tenia prou. A què respon?

Som políticament propers, i vam fer una aposta per un pacte d'esquerres i també hi vam afegir el regidor de Sant Vicenç En Comú. Va ser una acció de generositat en aquest sentit, però creiem que era bo fer un govern progressista i d'esquerres.

Hi ha hagut crítiques tant a ERC com a Junts per pactar amb el PSC del 155. Vostès ho han fet, com ho justifica?

Als pobles la situació és molt diferent que en institucions molt més grans. Als pobles hi ha un històric, unes relacions personals, uns programes electorals concrets... A més, en el nostre cas, hem fet govern el grup que va guanyar les eleccions, no hem anat a fer fora ningú.

Com es respondrà, doncs, a la sentència o als temes de país?

Cadascú defensarà el seu espai propi, això està parlat. No podem fer veure que en aquest aspecte no passa res, però també defensem el diàleg amb tothom. Per sort, a Sant Vicenç ens vam presentar quatre grups polítics en què no hi ha la ultradreta.

En la investidura, Junts us va retreure la manca de diàleg per formar govern. Què hi respon?

Ens sorprèn perquè el diàleg no va ser el seu fort mentre van tenir majoria absoluta. L'endemà mateix de les eleccions vaig parlar amb tota la resta de candidats i els vaig comunicar la intenció que teníem de treballar per encapçalar l'Ajuntament per haver guanyat les eleccions. És cert que després dels primers contactes la militància d'ERC preferia un pacte d'esquerres, però per tot el que hi ha al darrere. No partíem de zero, sinó que ja veníem d'uns mandats en què nosaltres havíem estat com havíem estat.

Com són ara les relacions amb l'oposició?

Correctes. Hem de ser conscients que estem fent política, i les relacions entre govern i oposició han de ser el més normals possibles. Volem mà estesa per dialogar i debatre, i entenc que l'oposició també.

Com s'han trobat l'Ajuntament?

Financerament no està malament, i en qüestions de deute es compleix la regla de la despesa, però pressupostàriament, hi ha algunes partides que estan al límit o ja acabades per al que queda d'any. Hem de fer canvis per millorar els procediments interns de funcionament, i guanyar agilitat i facilitats a l'hora de donar resposta a expedients, o a instàncies... També volem redactar el Reglament Orgànic Municipal (ROM) perquè no en tenim i funcionem amb el genèric de la Diputació. Una de les coses que afecten més directament el ciutadà en aquest sentit és la participació d'entitats i veïns al ple, que ara no poden fer, o entrar preguntes, com ara fa l'oposició.

En la línia d'involucrar més la població, es mantindran els pressupostos participatius?

Mirarem de fer un pas més en la qüestió de la participació ciutadana. La gent segurament ja està acostumada a unes determinades activitats de participació, i haurem de mirar de madurar-les, perquè entenem que el procés de participació ciutadana no ha de ser sempre igual i potser no només s'ha de relacionar amb què gastes els diners. La gent ja ha sentit a parlar dels pressupostos participatius, o sap que pot respondre a una enquesta per escollir els noms de nous carrers... i ara es tracta d'avançar cap a altres fórmules que hem d'estudiar.

En l'anterior mandat ERC va ser crític amb l'externalització del servei de neteja d'equipaments i el d'atenció domiciliària. Es revertirà?

Pensem que encara hi ha possibilitat de fer marxa enrere, però s'han de tenir en compte els contractes actuals per veure quina pot ser la possible solució per remunicipalitzar-los.

I la recollida de residus?

Ens hem trobat que s'ha acabat el procés de licitació i estem a punt de passar per ple la nova contractació del servei de recollida de rebuig i orgànica i de neteja viària, que va guanyar Urbaser. És un contracte nou a vuit anys, i el que volem fer és parlar amb l'empresa com millorar la recollida selectiva i estudiar la possible implementació del porta a porta, perquè sabem que dona aquest servei en altres municipis.

Seria viable a Sant Vicenç?

Creiem que sí. Hi ha municipis més conflictius en aquest sentit, amb més urbanitzacions, amb edificis més alts i amb més pisos per edifici. En canvi, n'hi ha d'altres de semblants a Sant Vicenç que ho han fet i és un model d'èxit, i fins i tot en alguns de l'àrea metropolitana més grans que el nostre. En general es va cap aquí.

Quins objectius té pel que fa a polítiques socials una coalició d'esquerres com la vostra?

Crec que tothom és conscient que hi ha poc civisme, i que cal que la gent s'estimi més el poble i sigui més corresponsable, per exemple, de tenir els carrers nets.Hem de fer algun tipus de pla o campanya pel civisme i la convivència en què es vegin involucrats tots els agents, des de l'educació, fins a serveis socials, habitatge, via pública i Policia Local... Precisament, l'habitatge segurament no s'ha treballat gaire perquè no n'hem tingut competències. A Sant Vicenç hi ha moltíssims pisos buits, sobretot dels bancs, i alhora, molta gent que busca habitatge no en troba. No tenim pisos al mercat de lloguer. A banda d'això, tenim pisos vells on viuen persones grans, perquè tenim envelliment i sobreenvelliment, i d'aquí a uns anys estaran buits però en males condicions. Per tant, tenim un problema important per resoldre, i no hi ha una sola regidoria o un sol perfil ciutadà afectat, sinó que és una qüestió de poble.

Com es preveu afrontar?

Hem de mirar, si és possible, de posar algun tipus de taxa als bancs, i bonificar els propietaris que tenen pisos tancats perquè els reformin i es puguin treure al mercat de lloguer. Però s'ha d'estudiar bé. També crearem els propers mesos la regidoria d'Habitatge.

S'ha posat fil a l'agulla en turisme i patrimoni, per exemple amb l'excavació i el projecte de Castellet. Continuarà?

Sempre hem donat suport a aquest projecte i tindrà continuïtat. Seguirem apostant per la seva reforma i perquè sigui un punt d'atracció turística. Ara s'estan executant les fases 3 i 6, que afecten la casa de l'ermità i la torre. Per a la casa de l'ermità el Consell Comarcal va demanar una subvenció al fons Feder, com a Geoparc, per restaurar-la, i ara s'estan fent obres de seguretat per acabar-la museïtzant amb una part que expliqui el que s'ha trobat a les excavacions. La torre també ha de ser visitable. S'hi treballa però no es poden concretar els terminis.

El 2016 es va declarar d'interès la Torre d'en Bernat per aturar-ne el deteriorament. Hi ha alguna actuació prevista?

La Torre d'en Bernat entra dins de la recuperació i preservació del patrimoni cultural. Hi ha una comissió sobre això que es va crear en l'anterior mandat a petició d'ERC, i amb la qual també s'ha tractat el tema de Vallhonesta. Convindria parlar-ne amb la propietat com a mínim per evitar que es deteriori encara més.

El conflicte de propietats amb el bisbat per la immatriculació de Vallhonesta és obert, i fa dos anys que no s'hi fa l'aplec. Quin paper hi jugarà el nou govern?

Al setembre hem de reprendre la comissió per tractar-ho. Nosaltres som contraris a les immatriculacions, però més enllà de manifestar-nos-hi políticament en contra, nosaltres no podem decidir la propietat. De tota manera, hi ha una proposta sobre la taula, i hem d'intentar trobar un acord entre el propietari de la finca i el bisbat perquè hi hagi algun tipus de donació, o la figura que acabem acordant, perquè això sigui per al poble i puguem tornar a fer-hi l'aplec.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2019 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20