Pere Aliaguilla va néixer a Manresa l'any 1957. La capital del Bages va ser l'escenari on va transcór-rer la seva infància i els anys de joventut, quan va formar-se com a assessor fiscal. L'any 1984 va traslladar-se a Aguilar de Segarra, atret pel paisatge rural i la vida més pausada. De seguida, va iniciar la seva activitat a l'ajuntament del poble, primer com a secretari i, més endavant, com a regidor junt amb l'històric alcalde Valentí Riera, la persona que va ostentar el càrrec des de les primeres eleccions democràtiques durant la transició, l'any 1979. El nou batlle agafa la vara amb l'objectiu de donar continuïtat al mandat de Riera i de reforçar els serveis i el benestar dels veïns del poble, que sumen uns 277 habitants.

Com se sent rellevant un dels pocs alcaldes del Bages

Durant molt anys he estat amb Valentí Riera. Quan va anunciar que no es presentaria a les eleccions, els meus companys em van convèncer perquè portés el timó de la llista i vam aconseguir el 66,13% dels vots. Ara combino el món de l'assessoria fiscal amb l'alcaldia. Només porto tres mesos i començo a sentir pressió. Ser alcalde en un municipi petit vol dir tenir molta interacció amb els veïns i escoltar-los. Situar-me al nivell del Valentí no serà fàcil.

Quines transformacions ha viscut el poble amb Valentí Riera com a batlle?

Quan va entrar a la casa de la vila, l'any 1979, moltes masies disseminades no disposaven d'aigua. Ell va impulsar un projecte per portar aigua a totes les cases i va construir dos-cents quilòmetres de canonades. A través d'ell, també es va crear la piscina, el local social i es van començar les obres de rehabilitació del castell d'Aguilar de Segarra.

En quina direcció treballarà el nou Ajuntament?

Un dels objectius principals és aconseguir un nivell alt de benestar per als veïns. El repte és reforçar els serveis de què disposen, per exemple, incentivant els cursets d'idiomes o informàtica que es fan al local, o ajudar les noves famílies amb fills petits que venen a viure al poble a obtenir descomptes per al transport públic.

Ja que treu el tema del transport, les vies d'accés al poble són una assignatura pendent. Durant els últims anys, s'han produït diversos despreniments a la carretera N-141.

Tenim un problema greu. Diverses vegades s'han hagut de retirar roques de la carretera. A la via sovint hi ha esllavissades de pedres d'un talús de gairebé deu metres. Patim perquè el mal estat d'aquest mur pot comportar conseqüències per als veïns. L'Ajuntament no és el titular de la via i, per tant, no es pot resoldre sense la col·laboració de la Generalitat i l'empresa concessionària de l'Eix Transversal, Cedinsa. Hem alertat sobre el mal estat de la via i hem fet nombrosos requeriments i una acta notarial, de la qual en van fer cas omís. Des de l'Ajuntament d'Aguilar de Segarra, sovint tenim la sensació que s'escolta molt poc els municipis petits.

L'any 2018, la població de més de 65 anys a Aguilar de Segarra representava el 20,21%. Quins reptes comporta la xifra considerable de persones grans?

Mirarem de reforçar l'assistència mèdica. El metge acudeix a Aguilar de Segarra dues vegades a la setmana, però, durant el període estival, sovint ens quedem sense aquest servei durant quinze dies perquè no cobreixen el personal mèdic de vacances. Les persones grans troben la majoria dels serveis fora del poble i, per tant, també s'hauria d'incrementar la periodicitat del transport. Un altre dels reptes que estem estudiant és la possible creació d'una residència al municipi, això permetria que moltes persones grans poguessin continuar vivint al poble. Tot i així, és un projecte que es troba en una fase molt inicial.

Durant els últims mesos, Aguilar de Segarra ha perdut una de les seves principals fonts d'ingressos. Moltes empreses de rènting de cotxes han fugit a causa de l'impost als vehicles contaminants.

Durant molts anys vam ser el poble amb més cotxes per habitant de Catalunya, ja que moltes empreses de rènting es van adonar que el preu de l'impost sobre els vehicles era molt més barat que en ciutats com Barcelona. Això va donar riquesa al poble i, una bona part, es va invertir en la rehabilitació del castell. Ara, però, moltes empreses han fugit. Tot i així, tenim un altre horitzó que aportarà ingressos. El camp solar s'està autofinançant i calculem que l'any 2025 començarà a donar beneficis per al poble.