07 de desembre de 2019
07.12.2019

Un refugi per a animals salvatges cinegètics

Aguilar té una reserva que acull exemplars que han crescut en captivitat o han estat rescatats i no poden sobreviure al seu hàbitat

06.12.2019 | 23:38
Paola Calasanz, responsable del projecte, donant menjar a un cérvol de la reserva

«Conviure amb animals et permet observar cadascun dels seus moviments. Quan plou, quan tenen gana, quan un d'ells es posa malalt... saben com han d'actuar. És com si un instint profund els orientés i els lligués amb la vida». Paola Calasanz utilitza aquestes paraules a l'hora d'explicar com ha canviat la seva forma de mirar els cérvols, les guineus o els porcs senglars després d'impulsar un refugi per a animals salvatges en un terreny boscós d'Aguilar de Segarra. Sota el nom de Reserva Wild Forest, l'espai acull una setantena d'exemplars. L'objectiu del refugi és rescatar animals que s'han criat en captivitat o han quedat ferits i no poden sobreviure al seu hàbitat natural.

«La reserva està rodejada de boscos i prats per acostar aquests animals a una vida salvatge que mai han pogut assaborir», apunta la fundadora de l'equipament, Paola Calasanz. Destaca que la majoria són espècies cinegètiques i lamenta que la seva condició d'animals de caça dificulta el procés legal dels rescats. «Les polítiques estan orientades a reduir la població de les espècies cinegètiques i, per aquest motiu, sovint sol·licitar el trasllat d'un animal al nostre refugi és com nedar contra corrent», remarca.

Rescatar espècies cinegètiques

El projecte va començar a gestar-se quan Paola Calasanz va decidir abandonar la vida a Barcelona i traslladar-se a un entorn rural. A la seva nova llar acollia diversos animals de granja i, quan l'espai se li va fer petit, va pensar que podia construir un refugi per acollir espècies salvatges. Abans, però, va investigar els santuaris d'animals d'arreu de l'Estat i «vaig veure que molts tenien animals de granja, però que cap no protegia els animals cinegètics», destaca. Aleshores va decidir que la seva reserva s'enfocaria a acollir exemplars de caça. Les daines, els cérvols, les guineus i els porcs senglars són els protagonistes del santuari d'Aguilar de Segarra, tot i que l'espai també acull gallines, ovelles i gossos.

Fa tres anys que el projecte està en marxa i afirma que al llarg d'aquest temps les traves legals han sigut contínues. Calasanz destaca que molts dels animals rescatats provenen de centres o de domicilis particulars d'arreu de l'Estat on han viscut maltractats. «En aquests casos, normalment, la Generalitat ens autoritza el trasllat sense problema», afirma.

Assenyala, però, que a l'hora d'acollir animals cinegètics ferits en un atropellament «trobem més dificultats». Explica que sovint s'han desplaçat fins al lloc de l'accident per poder tractar l'animal al seu centre, «però ens han negat el trasllat». Sosté que existeix un buit legal a l'hora de rescatar un animal que ha crescut en llibertat. Comenta que si acullen un animal en llibertat ferit i aconsegueixen curar-lo, «trobem molts obstacles a l'hora d'alliberar-lo al seu entorn natural». Lamenta que existeixen poques polítiques de protecció per a les espècies cinegètiques. «El que preocupa és reduir-ne la població, però tenen el mateix dret a viure que la resta d'animals», considera.

La proximitat amb els animals

«Les cures, l'alimentació i el manteniment són les principals tasques del dia a dia», explica una de les treballadores de la reserva, Patrícia Pasquín. Ella s'encarrega del programa de voluntaris que ajuden a tirar endavant el refugi d'animals salvatges. Alhora la reserva també té l'assessorament de veterinaris professionals. Però són els treballadors els que s'encarreguen de curar, alimentar i alletar els animals. Després d'un temps convivint amb els cérvols, els senglars o les daines, han desenvolupat una sensibilitat envers cadascun dels éssers vius que els rodegen.

«L'animal t'ensenya amb simplicitat com és, sense complexos, et mostra la seva part més afable però també la més perversa», destaca Oriol Antón, que s'encarrega de les dietes de la reserva. La treballadora Patrícia Pasquín coincideix amb ell. «Des que treballo amb animals, he après la importància de ser honest amb un mateix, els animals es mostren tal com són, sense cap màscara», afegeix.

Per a Paola Calasanz, aprendre a conviure amb els animals també va provocar un canvi en la seva mirada. Així, explica que «sovint es diu que els animals són bondadosos, però no és del tot cert. Es barallen, es maten i ataquen el dèbil. Però percebo que cadascun dels seus moviments té un sentit profund. Per exemple, els pagesos defineixen el senglar com un animal que ho destrossa tot. Però un d'ells va començar a furgar un ter-reny abandonat de la reserva. Un ocell hi devia haver deixat una llavor i, com que la terra estava fèrtil, va començar a créixer un hort salvatge».

També destaca que s'entendreix quan arriben cadells. És ella qui s'encarrega d'alletar-los i assenyala que se li arrauleixen al cos i busquen el seu pit com si fos la seva mare. Existeix un circuit dissenyat per a les cries que arriben a la reserva. S'ha habilitat un espai més reduït per atendre amb més freqüència els cadells i als animals ferits. Un cop estan preparats, passen a un estat de semillibertat en un bosc de 10 hectàrees.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2020 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20