El Suprem ratifica una sentència que obligava a obrir el tanatori d'Artés a altres funeràries

El que ara ha fet el Suprem és validar una sentència anterior del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (atenent a un recurs de cassació presentat per Mémora), que al seu torn havia donat per bona la decisió que fa cinc anys va prendre l'Autoritat Catalana de la Competència (contra la qual Mémora també havia interposat recurs en primera instància).

El litigi que ara ha tancat el seu recorregut es remunta a una denúncia interposada per Funerària del Bages davant uns fets que, tal com ja va explicar en el seu moment Regió7, van tenir lloc el 17 de novembre del 2011, quan una veïna d'Artés va morir al Centre Hospitalari de Manresa. La família de la difunta va contractar Funerària del Bages perquè prestés els serveis. Aquesta empresa, que només disposa de sales de vetlles a Manresa, va traslladar el cadàver al tanatori d'Artés per desig de la família. Però Mémora es va negar a admetre el fèretre, tot al·legant que el tanatori era de la seva propietat i que no hi facilitava l'accés a altres empreses.

La Policia Local es va posar en contacte amb el responsable del tanatori, que va obrir-lo per tal que el cotxe fúnebre hi accedís. Fontal-Mémora, però, va ser qui es va encarregar de tot el servei funerari, i no pas Funerària del Bages.

Per justificar els fets davant de l'Autoritat Catalana de la Competència (ACC), Mémora va asse-nyalar que mai no havia negat l'accés a cap consumidor, però sí que l'impedia a tercers operadors, com seria el cas de Funerària del Bages. I fonamentava la seva conducta en el fet que el tanatori d'Artés és privat.

Però l'ACC va concloure que Mémora va cometre un «abús de posició de domini» i li imposava una sanció. Segons va argumentar l'organisme regulador, la denegació d'accés del tanatori d'Artés a d'altres funeràries era «injustificada», i concloïa que l'accés al tanatori d'Artés és «necessari» per tal que totes les empreses funeràries puguin competir de manera «eficaç» en aquesta població i en la seva àrea d'influència directa (Calders, Avinyó i Oló).

L'Autoritat Catalana de la Competència constatava en aquella resolució que, davant dels consumidors d'aquesta zona, els tanatoris d'altres municipis del Bages no podien competir en les mateixes condicions que la funerària propietària de l'únic tanatori d'Artés per una qüestió geogràfica. A més, en aquest municipi no s'hi pot construir cap altre tanatori, ja que la petita dimensió del mercat no ho faria viable. L'ACC també assenyalava que el fet de posseir l'únic tanatori d'Artés situava Mémora en «una posició molt avantatjosa respecte de la resta d'operadors per poder quedar-se la totalitat del negoci que es deriva d'una defunció». Aquesta posició dominant, afegia, «va en detriment del consumidor, que veu disminuïda la seva capacitat d'elecció de l'operador i no pot gaudir dels beneficis derivats de la rivalitat competitiva, com preus inferiors o una major qualitat en el servei». A tall d'exemple, la resolució explica que Mémora cobrava l'any 2013 pel lloguer del seu tanatori 1.643 euros, «una xifra que multiplica per sis el preu d'una sala de vetlla estàndard al tanatori de les Corts de Barcelona, i per tres el preu d'una sala superior en aquest tanatori».

Contra aquella resolució, Mémora Serveis Funeraris va presentar un recurs contenciós administratiu que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va resoldre donant la raó a l'Autoritat Catalana de la Competència, tot i que va rebaixar la sanció imposada, que era de 100.000 euros, a la meitat.

Mémora va tornar a presentar recurs, en aquest cas de cassació, contra aquella sentència i ara el Suprem l'ha resolt ratificant el pronunciament del TSJC.

Entre altres arguments, el Suprem expressa, referint-se a la Llei de defensa de la competència, que ha de ser interpretada «en el sentit que l'operador dominant està obligat a prestar el servei quan les circumstàncies que hi concorren determinen que la negativa resulta injustificada». I afegeix que perquè una prestació (en aquest cas el lloguer de la sala) «resulti obligada, pel fet que pugui incórrer l'operador dominant en una conducta abusiva i vulneradora de la competència, aquella prestació ha de constituir un element essencial perquè l'empresa competidora pugui prestar el servei, entenent per essencial l'element que no tingui una alternativa real o potencial o per al que no hi ha un substitutiu racionalment viable».

L'Associació Esfune, que defensa un mercat funerari de lliure competència, considera que la sentència té «una rellevància cabdal, ja que crea jurisprudència en relació amb el fet que si en una població només hi ha un tanatori, els propietaris o gestors tenen l'obligació de llogar la sala de vetlla i no condicionar el lloguer de la sala de vetlla al fet que se'ls contracti tot el servei funerari».