Una nova metodologia mitjançant l'ús de drons, suposarà un gran avenç en el seguiment de la restauració ecològica de les explotacions mineres a cel obert. Així ho consideren la Generalitat i el CREAF, després que aquest dimarts al matí han presentat públicament el projecte, que entre altres, compta amb la participació de l'empresa moianesa de drons CATUAV, i també del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), amb seu a Solsona. A més, una explotació de pedra decorativa de Castellgalí, ha servit de banc de proves.
Aquesta nova metodologia, que han presentat la directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Mercè Rius, i l'investigador del CREAF Vicenç Carabassa, permet fer un seguiment detallat tant del projecte de rehabilitació de la zona explotada com del propi procés d'explotació. S'aconsegueix amb l'ús de drons, que poden sobrevolar les mines ràpidament, obtenint dades de qualitat i objectives, com ara una topografia d'alta precisió i evitar fer la feina des de terra com amb els sistemes clàssics. A més, gràcies a l'ús de sensors i càmeres, poden fer més d'una acció a la vegada i obtenir imatges aèries de molt detall i construir mapes de cobertes per veure com es regenera la vegetació de les zones restaurades, fins al punt de diferenciar entre espècies d'arbres que hi creixen. Ta,bé és una eina útil per fer un seguiment de la pols que genera l'explotació, o per controlar els episodis d'erosió.
La Catalunya Central, present al projecte
El protocol s'ha fet en col·laboració amb moltes entitats, públiques i privades, incloent empreses fabricants de drons i que ofereixen serveis associats al seu ús. En aquest sentit, personal d'investigació implicat en el projecte ha pogut testar diferents models de drons, incloent-ne un d'ala fixa dissenyat i fabricat per l'empresa de Moià CATUAV, amb la col·laboració d'Exodronics. Aquest dron té un vol ràpid, semblant al d'un avió, a diferència dels altres que volen com un helicòpter, que ha permès sobrevolar mines a cel obert de grans dimensions en menys d'una hora, un procediment que a peu s'hauria de fer en dies.
El Cos d'Agents Rurals també ha participat a les proves pilot, mitjançant la realització de vols a través de la Unitat RPAS, del Servei de Suport Aeri. Així mateix, altres centres de recerca com el CTFC o la mateixa Universitat Autònoma de Barcelona, a través del grup de recerca Grumets, han estat actors importants per desenvolupar o testar parts de la proposta que s'ha presentat avui. Des del 2017 el CREAF col·labora amb una explotació de pedra decorativa a Castellgalí gestionada per una empresa familiar que també ha estat un banc de proves per testar el protocol. A Castellgalí podem trobar zones que es van explotar fa vint anys on ara ja hi ha crescut un bosc jove, altres restaurades fa 15 anys on hi creix el matollar i les més recents de fa 5 anys que ja estan cobertes d'una catifa herbàcia.
En la presentació s'han posat en valor els beneficis que proporciona aquesta metodologia. «És un win-win on hi guanyen totes les parts, empresa privada, administració pública, i en definitiva la societat en general», segons ha explicat Carabassa. Per la seva banda, Rius ha afirmat que «aquest protocol innovador ens ha d'ajudar a les empreses i a l'administració a millorar el seguiment de les restauracions de les activitats extractives, a agilitar la inspecció i ha de contribuir a una millora del medi i un increment de la biodiversitat».
