Avui fa justament vint anys que les carreteres van ser rebatejades. Un canvi que, més enllà del canvi de nom, suposava també una reconfiguració de la xarxa viària, que incloïa els eixos més importants que creuen les comarques centrals. Les carreteres eren les mateixes, però la modificació de la nomenclatura portava de bracet una nova orientació d'aquestes vies.
Així, la C-1411 es va convertir en la C-55, en el seu tram sud (d'Abrera a Manresa), i en la C-16 al nord (de Manresa fins a Bellver de Cerdanya). La C-1410 (eix del Cardener) va passar a formar part també de la C-55, des de la capital del Bages cap a Solsona. I la BP-1213 entre Castellbell i el Vilar i Terrassa va passar a anomenar-se C-58. Són alguns exemples dels canvis de nomenclatura que el Govern de la Generalitat va aplicar a la xarxa bàsica de Catalunya l'1 de març del 2001, que, en conjunt, afectava una cinquantena de carreteres del país. Els vials secundaris i les carreteres de titularitat estatal mantenien el mateix nom.
Què volen dir?
El nou codi que es va implantar avui fa justament vint anys i que segueix vigent, format per una lletra i dos dígits, es va fer, segons va argumentar la Direcció General de Carreteres de la Generalitat, basant-se en la geografia catalana i amb l'objectiu que fos un element de guia, per mitjà del qual es pogués saber per quin punt del territori se circulava i l'orientació de la carretera.
La lletra indica la titularitat (la ´C', per exemple, significa que és de la Generalitat). El primer dígit classifica la carretera en quatre tipus, segons la direcció dominant del vial. El número 1 indica una carretera de sud a nord; el 2, que va d'oest a est; el 3, en diagonal de sud-oest a nord-est; i el 4, 5 i 6, en diagonal, de sud-est a nord-oest.
Quant al segon dígit, representa el número d'ordre sobre el territori, per ubicar la seva posició en el mapa, i es compta ordenadament segons el sentit de les direccions establertes de sud a nord (l'1 és el sud i el 9 el nord), i d'oest (1) a est (9). En aquest sentit, per exemple, la carretera C-25 (eix Transversal) té una lletra que indica que es tracta d'una carretera de la Generalitat i amb un recorregut que abasta més d'una província; un primer dígit (2) informa que el vial va d'oest a est i un tercer (5) que indica que transcorre pel centre de Catalunya.
Però l'entrada en vigor de la nova codificació no es va limitar únicament a substituir uns codis per uns altres, sinó que també va comportar que algunes carreteres que fins llavors tenien una nomenclatura diferent s'unissin i passessin a tenir el mateix nom, i que altres, que es coneixien amb un de sol i comú, passessin a anomenar-se diferent segons el tram. Era el cas, abans esmentat, de la C-1411, que en el tram Abrera-Manresa s'anomena des de llavors C-55, mentre que des de la capital del Bages fins a Bellver de Cerdanya és la C-16, el que dona continuïtat (física i visual) a l'autopista Terrassa-Manresa.
Un canvi després de 60 anys
El sistema de codificació que avui fa vint anys es va deixar enrere i que fins llavors havia definit les carreteres catalanes havia estat aprovat coincidint amb el Pla General d'Obres Públiques de l'any 1939, en plena postguerra, amb una visió absolutament centralista en què l'únic referent geogràfic era Madrid.
La xarxa es va establir a partir del sistema radial de carreteres nacionals i radiocèntric, amb el punt de partida (quilòmetre 0) situat a la Puerta del Sol.
La Generalitat va fer el canvi ara fa vint anys considerant que, seixanta anys després, aquell model era totalment anacrònic, ja que feia referència a una xarxa que no tenia res a veure amb l'actual, desfasada i amb jerarquies obsoletes.
