La Diputació de Barcelona ha presentat aquest dimarts a Santpedor la primera fase d’actuacions en camins de l’anomenat Pla Zonal de la Xarxa de Carreteres Locals. Un pla que té com a objectiu principal l’adequació de vials que ara mateix són considerats camins, però que un cop arranjats passaran a integrar-se oficialment dins de la xarxa de carreteres. Entre els casos més rellevants hi ha el del vial que va de Santpedor a Castellnou de Bages, que és l’accés principal a aquest municipi (l’únic de la província que encara no té una carretera com a connector). També hi ha, al Bages, el camí de Mura a Rocafort i la carretera de Rajadell. I al Berguedà, el camí de Gisclareny a Bagà, el camí de Castell de l’Areny i el camí de Montclar a la carretera de l’Espunyola. En el cas del Bages, suposa que un total de 14,44 km, de vials s’incorporaran a la xarxa local de carreteres de la Diputació. 

El Pla Zonal de Carreteres té com a objectiu «racionalitzar, actualitzar i ordenar» la xarxa local de carreteres «indentificant aquells camins municipals que estan funcionant com a tals, i aquelles carreteres locals que han perdut aquesta funció».

En aquesta primera fase es preveu actuacions tant per a l’adequació i transformació de camins en carretera (la qual cosa farà que la titularitat passi dels Ajuntaments a la Diputació), com per a la millora de la seguretat viària del camí, situació en la qual la titularitat continuarà a mans dels municipis, però l’ens provincial n’assumirà el manteniment.

Al Berguedà també s’intervindrà en la primera fase del pla en un total de tres camins que sumen 23 km

En els casos de transformacions en carretera, com és el de la camí que connecta Santpedor i Castellnou fins al Serrat, per tal que compleixi amb la normativa cal una ampliació de la via, que hi afegeix complexitat ja que fa necessàries expropiacions.

El cas de l’accés a Castellnou inclou les dues modalitats d’actuació. D’una banda, la transformació de camí en carretera del vial d’1,5 km que van de Santpedor fins a la primera urbanització (El Serrat), que es troba majoritàriament en terme santpedorenc. De l’altra, els 5,1 km que van des del Serrat fins al nucli històric de Castellnou, on el que es farà és una millora de la seguretat viària, però mantenint-ne la condició de camí. Es preveu començar a fer-hi obres durant la segona meitat del 2022. 

Pel que fa al camí de Mura a Rocafort, s’hi farà una millora de la seguretat viària en una longitud de 4,8 km i una inversió de 450.000 euros. En el cas del camí de de Rajadell, és una transformació en carretera amb una intervenció al llarg de 3 km i una inversió de 565.000 euros.

En els tres vials citats del Berguedà citats anteriorment, el que preveu el pla és una millora de la seguretat viària que suma en conjunt 23 km i una inversió de 2,7 milions d’euros.

El cas del vial de Castellnou és especialment rellevant ja que ja que Castellnou és l’únic municipi de la província de Barcelona que no té com a accés cap carretera oficial. Aquesta catalogació té un efecte molt important, que és que les tasques de manteniment o les actuacions que s’hi han de fer si hi ha incidències que s’han de resoldre corresponen als dos Ajuntaments.

La demanda de la catalogació com a carretera d’aquest vial ja va començar en temps de la República, i l’han reiterat els successius governs de diferents colors que han anat passant pels dos ajuntaments al llarg de l’actual etapa democràtica, sobretot el de Castellnou ja que és el que es veu més afectat. Primer amb CiU, després amb el PSC i ara amb ERC han exposat reiteradament la necessitat que el vial passés a ser carretera.

En la presentació d’aquesta primera fase de camins del Pla zonal de carreteres, el diputat d’Infraestructures i Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, Pere Pons, ha celebrat la satisfacció dels alcaldes de la comarca per dur a terme aquests projectes, recordant que «mantenir en bon estat els camins requereix una inversió molt elevada i per això, des de la Diputació ajudem els municipis i, especialment, als que no disposen de connexions adequades».

El diputat d’Infraestructures també ha afegit que «el Pla Zonal és un projecte potent de planificació de la xarxa viària local que no s’actualitzava des fa 80 anys, amb el que en sortiran beneficiats molts ciutadans de municipis, tant per la millora de les actuacions com també per l’estalvi econòmic que suposarà que el manteniment dels camins no recaigui sobre els seus pressupostos».