Coincidint amb l’equador del mandat del govern d’ERC i Junts, Eloi Hernàndez (Fonollosa, 1987) ha assumit aquesta setmana la presidència del Consell Comarcal del Bages. Alcalde de Fonollosa des del fa sis anys, el republicà ha estat en els darrers dos anys el vicepresident de l’ens comarcal compartint el lideratge amb la fins ara presidenta, Estefania Torrente. Agafa el timó amb l’objectiu de ser al costat dels ajuntaments per fer front als reptes socials i econòmiques postcovid i per fer de la comarca un territori d’oportunitats i competitiu.

Coincidint amb la meitat del mandat hi ha un canvi de presidència que qualifica de «relleu natural».

És un relleu natural perquè ja des de l’inici de la legislatura ens vam plantejar un lideratge compartit al Consell Comarcal. De fet l’Estefania Torrente era presidenta i jo vicepresident, vam compartir el lideratge i jo vaig assumir la presidència del Consell d’Alcaldes i Alcaldesses perquè volíem que fos una pota més dins la governança del Consell i ha estat tot molt compartit i molt mancomunat.

Es mantindrà aquest lideratge compartit?

Sí, no hi haurà cap trencament de res. És un punt i seguit amb la legislatura. Per tant, la forma de govern la mantindrem de manera molt col·laborativa. La figura de la vicepresidència continuarà existint i l’assumeix la Marta Viladés, que a més portarà la nova conselleria de Projectes Estratègics.

En què consisteix?

Vol posar en valor, d’una banda, els projectes i la transversalitat dintre de la casa per fomentar que les diverses conselleries i àrees treballem de manera coordinada i també vol posar en valor reptes molt importants que haurem d’afrontar aquests darrers dos anys postcovid. Per una banda, tot el tema del Next Generation, on volem fer de coordinadors entre els ajuntaments per preparar projectes i estar preparats per quant surtin aquests fons europeus. I també portarà el projecte del TTT (Treball, Talent i Tecnologia), que és aquesta inversió que hi ha hagut en tot el camp de la indústria de l’automobilisme a la comarca.

Aquesta primera meitat de mandat s’ha vist estroncada per la covid. Això els ha obligat a redefinir les polítiques de la segona part de la legislatura?

Exactament. Ara que tenim aquest relleu natural l’agafem d’excusa per fer un pla de mandat postcovid pels propers dos anys coincidint amb un doble canvi. Per una a banda, la nova gerència que és també una bona oportunitat per redefinir algunes línies estratègiques i, de l’altra, una nova presidència que no ve a trencar ni a canviar res sinó que és de continuïtat, però ens va bé per poder fer aquesta valoració i redefinir les línies estratègiques pels propers dos anys.

I quins són aquests reptes?

Ens marquem tres grans àmbits. El primer repte és el social, la gent més vulnerable ha patit molt i hem de reforçar els serveis socials, però també l’atenció a la joventut, un sector que s’ha vist molt afectat, i a la vellesa, amb el nou servei d’atenció que s’està tirant endavant. Hem de potenciar més que mai les beques menjador i el transport escolar i en serveis socials hem de reforçar el nombre de professionals. El segon repte és l’econòmic i de desenvolupament del territori per ajudar a les pimes i coordinar-nos entre ajuntaments per fer accions que arribin als 30 municipis. A nivell de desenvolupament turístic, tenim el gran repte de la revalidació del segell del Geoparc Mundial Unesco que, si tot va bé, passarem aquest mes de setembre. I el tercer gran gran àmbit seria l’intern que passa per aquesta estratègia de reforçar-nos a nivell d’equip i per afrontar el repte de la transparència i la digitalització de la casa. Un altre aspecte són les obres de renovació de l’edifici del Consell, que seran una realitat aquest proper any.

La millora de les infraestructures viàries és un dels cavalls de batalla de la comarca. Com l’encaren?

Sempre hem dit que hem de ser conscients que per la competitivitat de la comarca i per ser un territori d’oportunitats hem de millorar les infraestructures. Hi ha algunes accions que són innegociables. La variant de Castellgalí de la C-55 el govern de la Generalitat l’ha de preveure en els pressupostos del proper any 2022. No pot esperar més. El desembre del 2019 els 30 ajuntaments de la comarca vam ser capaços de posar-nos d’acord per unanimitat amb la declaració del Consell d’Alcaldes i Alcaldesses on marcàvem a nivell de mobilitat quines eren els actuacions que havíem consensuat i que el territori necessita. Aquesta és una que no pot esperar més.

En aquest sentit, des del territori els reclamen menys gestos i més contundència.

La contundència és aquesta. Hem demanat una reunió amb el nou conseller Puigneró, però en el seu moment ja es va traslladar als responsables quina era la posició de la comarca. En aquest cas si que serem implacables per sobre de colors polítics, aquesta inversió el territori i la seva gent, més enllà fins i tot que la necessita, se la mereix. Per tant, no podem anar esperant més anys. És urgent. Hem sigut capaços de concretar molt, no estem parlant d’un desdoblament de tota la C-55, sinó que d’entrada és urgent la variant de Castellgalí, que té un projecte executiu ja fet i el que falta és que es prevegi en els pressupostos de la Generalitat, es liciti i s’executi.

I en matèria ferroviària?

Tenim un contacte estret amb Renfe i Adif i tenim el compromís de totes les actuacions que s’han de fer en el pla de Rodalies. Aquí s’hi afegeix el debat que ha sorgit darrerament sobre el tren tram dels Ferrocarrils. Una de les opcions que com a govern del Consell proposarem a la Generalitat és que mirin si el projecte encaixa amb alguna de les línies dels fons europeus. Com a territori seria una molt bona oportunitat i podem exercir de lobby de pressió. El Consell no va de colors polítics, va de representació dels diversos municipis de la comarca.

Quina valoració fa del pacte de govern amb Junts?

Hem estat molt còmodes per la visió que tenim de la comarca i hem treballat molt bé i hem pres totes les decisions per consens. A més, compartim altres lluites a nivell general com l’ecologisme, el feminisme, la justícia social i l’independentisme. Hem sigut capaços de teixir un govern molt cohesionat.

En el seu moment van oferir a la CUP i als Comuns formar part d’un govern més ampli. Encara mantenen la porta oberta?

Jo ara mateix no auguro canvis en aquest sentit. Primer de tot perquè en cap cas hi ha hagut un acostament d’aquests grups per poder-se implicar en la governabilitat del Consell. Si hi fos en parlaríem, evidentment. Però per altra banda, la dinàmica i la cohesió del grup ara ja existeix i penso que no és moment tampoc de fer grans canvis sinó de seguir amb una certa estabilitat que és el que fa falta després del període d’inestabilitat sobrevinguda per la pandèmia.

Què creu que pot aportar Eloi Hernàndez a la presidència del Consell Comarcal?

Els que em coneixen saben que la política, entesa com a fer coses per ajudar a la gent i perquè la gent visqui millor, per mi és una passió. Aquesta il·lusió i passió que durant tots aquests anys he dedicat, estic dedicant i dedicaré al meu ajuntament la porto aquí al Consell posant-la disposició dels 30 municipis. Jo sóc dels que defenso que el Consell Comarcal és molt necessari perquè necessitem una institució a prop del territori, que vol dir a prop dels ajuntaments, i sigui un nivell intermedi entre la Diputació i la Generalitat que són grans institucions i que, sobretot pels municipis més petits, ens costa molt tenir-hi aquest contacte més directe. Necessitem una estructura com el Consell no per fer política sinó perquè ens ofereixi serveis als ajuntaments perquè és molt més lògic i molt més eficient que els fem de manera mancomunada. El Consell ha de fer aquesta funció i es bàsic, el necessitem.